Tothom n'estem prou assabentats de l'ha que s'ha armat aquestes últimes setmanes amb el trajecte de la torxa olímpica cap a la capital xinesa. Una vegada més els afers polítics han tornat a immiscuir-se i enterbolir uns Jocs Olímpics, en aquesta ocasió per la qüestió de la repressió envers els tibetans i la violació persistent dels drets humans a la Xina. Si fins ara aquestes actituds s'havien vist manifestades durant la realització pròpiament dita dels jocs (boicots a la inauguració d'alguns governs, reivindicacions protagonitzades per participants, o fins i tot assassinat d'atletes, com els israelians morts a Munic el 1972 per terroristes palestins), la portada de la torxa fins ara s'havia vist exempta dels efectes de les qüestions polítiques, almenys amb el grau que està assolint en aquesta ocasió.
Al rerefons dels Jocs Olímpics, amb el fet de què s'hi concentren esportistes de gairebé tots els països del món, hi ha la idea de l'agermanament entre els pobles. Per tant que les rivalitats en el camp de la política entre països hi facin acte de presència, malgrat puguin estar justificades en alguna ocasió, representa una anomalia dins de l'olimpisme. Així mateix, la portada de la torxa olímpica que recorre els cinc continents, beu també en aquesta idea de la unió fraterna entre les nacions. És una llàstima que un costum amb aquest simbolisme universalista es vegi empantanegat per la qüestió tibetana. Però, fredament, vista quina és la situació no n'hi ha per a menys. Tenint en compte l'hermetisme i la manipulació amb què sempr
e han actuat les autoritats xineses en relació amb els seus problemes interns, sobretot els relacionats amb el poc respecte als drets humans i en el cas del Tibet en particular, la portada de la flama olímpica ha representat una oportunitat d'or per fer visible arreu del món aquesta situació d'injustícia. Sap greu que les coses hagin d'anar així, sinó quina situació d'hipocresia s'hi amagaria si es deixés anar els rellevistes de la torxa en el seu periple cap a Beijing amb el seu simbolisme fraternal, simbolisme que ja d'entrada és profanat dins del seu territori per les autoritats de l'estat que ha d'acollir els jocs.
No obstant, si la tramesa de la torxa ens resulta emblemàtica pel seu sentit universalista i d'agermanament, com s'ha insistit, l'origen d'aquesta tradició olímpica és més sinistra. Si bé la cerimònia de l'encesa de la flama s'inicià el 1928 als jocs d'Amsterdam, la tramesa p
er relleus de la torxa començà el 1936, amb els jocs olímpics de Berlín. I lluny de la seua simbologia actual, aquest incipient transport de la flama tingué per als nazis un altre significat. La seua encesa a les runes temple d'Hera a Olímpia, permetia simbolitzar el lligam de l'antiga Grècia (segons la ideologia nazi, origen de l'univers cultural dels aris) amb el III Reich. De fet, el transport al llarg dels 3.442 Km que separen Olímpia de Berlín, fou realitzat per 3.442 atletes aris que s'anaren rellevant cada quilòmetre i la seua arribada a la capital alemanya fou apoteòsica, com quedà reflectit en el genial documental de la cineasta Leni Riefenstahl. Al cap i a la fi, els jocs olímpics de Berlín estaven destinats a ser la gran manifestació de la superioritat física de la raça ària, una pretensió, però, que resultaria força esmicolada, entre altres i sobretot amb els espectaculars èxists de l'afroamericà Jesse Owens. Gairebé es pot dir que els jocs berlinesos esdevingueren una premonició al·legòrica de la derrota que, sortosament, sofriria la prepotent Alemanya nazi uns anys després. Quan es reprengueren els jocs el 1948, es recuperà aquest ritual del transport de la torxa, transformant això sí, tot el seu significat i simbolisme original pel que coneixem actualment.
Origen fosc i esquitxat de política. I novament, la política ha fet acte de presència al voltant del ritual de la torxa. Hi ha hagut veus que recomanen que de cara als propera edició, es conservi la cerimònia de l'encesa a Olímpia, però que el recorregut es faci a dins de l'estat que aculli els jocs. I n'hi ha que han demanat fins i tot la seua supressió. Per un costat, seria una llàstima que desaparegués aquesta tradició per tota la càrrega simbòlica que havia assolit. Per un altre, però, atenent al seu origen pervers, de durse a terme la seua supressió no hauria de resultar tan traumàtica.
Al rerefons dels Jocs Olímpics, amb el fet de què s'hi concentren esportistes de gairebé tots els països del món, hi ha la idea de l'agermanament entre els pobles. Per tant que les rivalitats en el camp de la política entre països hi facin acte de presència, malgrat puguin estar justificades en alguna ocasió, representa una anomalia dins de l'olimpisme. Així mateix, la portada de la torxa olímpica que recorre els cinc continents, beu també en aquesta idea de la unió fraterna entre les nacions. És una llàstima que un costum amb aquest simbolisme universalista es vegi empantanegat per la qüestió tibetana. Però, fredament, vista quina és la situació no n'hi ha per a menys. Tenint en compte l'hermetisme i la manipulació amb què sempr
e han actuat les autoritats xineses en relació amb els seus problemes interns, sobretot els relacionats amb el poc respecte als drets humans i en el cas del Tibet en particular, la portada de la flama olímpica ha representat una oportunitat d'or per fer visible arreu del món aquesta situació d'injustícia. Sap greu que les coses hagin d'anar així, sinó quina situació d'hipocresia s'hi amagaria si es deixés anar els rellevistes de la torxa en el seu periple cap a Beijing amb el seu simbolisme fraternal, simbolisme que ja d'entrada és profanat dins del seu territori per les autoritats de l'estat que ha d'acollir els jocs.No obstant, si la tramesa de la torxa ens resulta emblemàtica pel seu sentit universalista i d'agermanament, com s'ha insistit, l'origen d'aquesta tradició olímpica és més sinistra. Si bé la cerimònia de l'encesa de la flama s'inicià el 1928 als jocs d'Amsterdam, la tramesa p
er relleus de la torxa començà el 1936, amb els jocs olímpics de Berlín. I lluny de la seua simbologia actual, aquest incipient transport de la flama tingué per als nazis un altre significat. La seua encesa a les runes temple d'Hera a Olímpia, permetia simbolitzar el lligam de l'antiga Grècia (segons la ideologia nazi, origen de l'univers cultural dels aris) amb el III Reich. De fet, el transport al llarg dels 3.442 Km que separen Olímpia de Berlín, fou realitzat per 3.442 atletes aris que s'anaren rellevant cada quilòmetre i la seua arribada a la capital alemanya fou apoteòsica, com quedà reflectit en el genial documental de la cineasta Leni Riefenstahl. Al cap i a la fi, els jocs olímpics de Berlín estaven destinats a ser la gran manifestació de la superioritat física de la raça ària, una pretensió, però, que resultaria força esmicolada, entre altres i sobretot amb els espectaculars èxists de l'afroamericà Jesse Owens. Gairebé es pot dir que els jocs berlinesos esdevingueren una premonició al·legòrica de la derrota que, sortosament, sofriria la prepotent Alemanya nazi uns anys després. Quan es reprengueren els jocs el 1948, es recuperà aquest ritual del transport de la torxa, transformant això sí, tot el seu significat i simbolisme original pel que coneixem actualment.Origen fosc i esquitxat de política. I novament, la política ha fet acte de presència al voltant del ritual de la torxa. Hi ha hagut veus que recomanen que de cara als propera edició, es conservi la cerimònia de l'encesa a Olímpia, però que el recorregut es faci a dins de l'estat que aculli els jocs. I n'hi ha que han demanat fins i tot la seua supressió. Per un costat, seria una llàstima que desaparegués aquesta tradició per tota la càrrega simbòlica que havia assolit. Per un altre, però, atenent al seu origen pervers, de durse a terme la seua supressió no hauria de resultar tan traumàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada