diumenge, 20 d’abril de 2008

CANONADES HÍDRIQUES


Finalment sembla que la solució temporal al problema de l'abastiment d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona serà la temuda interconnexió de xarxes, més concretament fent ús de l'aigua sobrant del minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona, i per decretazo del govern de l'Estat. Deixant de banda la multiplicitat de debats oberts a l'entorn, la tempesta política provocada i la revitalització del moviment antitransvasista (que contra el que es diu a la premsa, no estava aturat), jo voldria centrar-me en dos qüestions: la pretesa emergència de la mesura que esgrimeixen les autoritats i la seua temporalitat fins posada en funcionament de la dessaladora del Prat.

Una cosa és certa: el problema existeix i necessita una solució. Sincerament, voldria creure'm que ens trobem davant d'una mesura temporal amb data de caducitat. Però el que provoca els meus dubtes i recels és que la solució es basi en una infraestructura que costarà 180 milions d'euros i que segons s'apunta anirà soterrada. Algú pot ser tan il·lús d'empassar-se que un muntatge així es desmantelli un cop hagi complert la seua funció d'emergència, tal com s'anuncia? És possible, i com deia, voldria creure'm que les autoritats actuals interrompran el subministrament d'aigua un cop acomplerta la seua funció temporal, però una interrupció que consistirà més aviat en tancar l'aixeta corresponent i/o, probablement com he sentit a dir, desmantellant una part de la infraestructura. No càpigui dubte, no obstant, que el gruix de la canonada restarà al seu lloc. I la seua pròpia existència serà motiu perquè hi ha hagi les pressions oportunes perquè la temporalitat esdevingui una mesura definitiva o que vagin sorgint emergències com a bolets perquè el consegüent subministrament no es talli. Al marge, hi ha el fet de què les autoritats, reitero, potser compleixin amb això de la temporalitat, tot i que fa dubtar la seua sinceritat la llista llarga de despropòsits i contradiccions d'aquestes darreres setmanes. I de complir amb allò promès, en un futur a saber què faran aquells que substituexin els mandataris actuals quan es trobin amb aquesta infraestructura a disposició de les seues decisions.

Que em perdonin, però la meua actitud és de malfiança. Tant de bo vagi errat amb les meues apreciacions!.