dijous, 4 de setembre de 2008

DE "FLIKS" AL CASTELLET DE "BANYOTES"

Dimarts passat estic segur que un bon grapat de flixencs estàvem expectants mirant el programa Camins d'aigua. El capítol d'aquesta corresponia a l'etapa "De Mequinensa a Xerta", és a dir, el tram de riu Ebre que comprèn, entre altres, el nostre poble, Flix. Més d'un i més d'una és d'esperar que es trobaven amb les urpes i els ullals ben afilats per saltar a la més mínima, ja que gairebé sempre que s'ha fet algun programa televisiu sobre l'Ebre o el nostre territori(des d'aquell llunyà Los ríos, de TVE, fins al Catalunya des de l'aire, de TV3), el tracte rebut pel nostre poble o bé no ha sigut afortunat, o bé, simplement, ni s'ha arribat a mencionar. He seguit Camins d'aigua (tret de tres capítols que m'he perdut), i en principi la sensació que em donava és que es tractava d'un programa seriós i de qualitat, i que dins de les seues possibilitats, enfocava el tema amb certa exhaustivitat pel que fa les poblacions que hi ha a la vora del nostre riu i els seus afluents. Sentiment que durà fins a l'emissió del referit capítol.

Cal reconèixer que el contingut corresponent a Flix, tant pel que fa a les imatges com a les paraules fou força correcte, tret de la punyalada de la pronunciació del nom del nostres poble: mantes vegades el nombraren, mantes vegades pronunciaren "Fliks", amb el consegüent mal d'orella que desvirtuà totalment aquesta part del reportatge. Quina llàstima! I al mateix temps, quina vergonya que al TV3 dels 25 anys, encara hi hagi algú que desconegui que Flix es pronuncia com guix. Em consta que que la cadena televesiva ja ha rebut els pertinents missatges fent-los conscients d'aquesta patinada fonètica.

Però la cosa no acaba aquí, ja que al llarg del capítol el cúmul de pífies fou nombrós. És cert que es nomenà el pantà de Riba-roja, però el poble en qüestió se'l saltaren a la torera. Tampoc es féu menció al fet, tractant-se d'un programa emès per un mitjà català, que la primera població del Principat (o millor dit, el primer terme municipal) que rep les aigües ebrenques és Almatret (amb perdó dels riba-rogencs). Després dedicaren un bon espai a poblacions de la Terra Alta, sense fer ni una sola referència en cap moment la Pobla de Massaluca, l'única d'aquella comarca en què una part del seu terme toca el pantà de Riba-roja, i per tant, l'Ebre. La llista d'omissions no s'acaba aquí: Vinebre desaparegué també del mapa, igualment que Benissanet. A més que, si hem de fer cas a l'ordre d'aparició de cada poble, sembla ser que l'Ebre feia un recorregut curiós: passades les dos Móres, es parlà primer de Tivissa, i després de Miravet. Per cert, de la població tivissana es féu menció de les restes del seu poblat íber, el més important de Catalunya com es destacà, però amb la poca fortuna que el Castellet de Banyoles es convertí en el Castellet de "Banyotes", cosa que demostra, entre altres coses, el poc coneixement del tema de qui preparà el text. També és de destacar una altra omissió, com és el fet que en el seu recorregut pel Segre es deixessin pel camí, sense més ni més... Lleida!.

Per tant, amb tants despropòsits en un sol programa, un es pregunta quants d'aquests ens hauran pogut colar en la resta de capítols. O és que el nostre territori està gafat, i hem sigut un cas únic dins la sèrie? Una cosa està clara, i és que tota la consideració inicial que li vaig donar al programa Camins d'aigua, s'ensorrà una vegada vist el reportatge de dimarts passat.

9 comentaris:

Llibertari ha dit...

Jo també vaig sentir les punyalades al sentir Flics en comptes de Flix...a aquests de TV3 els hi costa aprendre-s'ho.
Felicitats per l'entrada!
Salut!

Anònim ha dit...

A mi em sembla que t'equivoques al valorar amb tanta pressunció el errors d'altri, què no t'equivoques tu? Aquests errors fonètics són clàssics i perdonables, i els de no mencionar tots els pobles també. No es pot judicar tant des del "patriotisme carca", que el món no s'acaba a l'Ebre i d'errors n'hi ha arreu o no?
I tampoc podien fer un seguiment fil per randa de tot, no són màquines i suposo tenen d'altres feines i d'altres programes.
No es pot demanar a un programa sobre Moncada que parli de tot Moncada, com no es pot demanar a un programa sobre l'Ebre que parli de tot el trajecte de l'Ebre.
Tu mateix vas obviar autors de Flix que parlaven sobre Flix amb tota la jeta i ningú et va dir res, no judiquis i no seràs judicat.
A. Guiu.

Carles Canet ha dit...

Benvolguts companys:
En primer lloc dir-vos que sóc el director del progrma "L'Ebre, Camins d'aigua" que s'ha emès per TV3. Primer de tot demanar les més fermes disculpes a la gent de Flix per l'error fonètic en que que vàrem caure al pronunciar el vostre nom. Un error de locució que asumeixo, així com el de "Castellet de Bamyotes" motivat pels coneguts follets del teclat, de tots prou coneguts. Mireu si l'error és freqüent que a moltes pàgines d'internet també l'han comès. Després de demanar un i mil cops les més humils disculpes us prometo que tornaré a locutar el capítol amb les pertinents rectificacions. En quan a la resta, m'agradaria haver pogut tenir els recursos per haver fet uan sèrie sobre l'Ebre de 26 capítols en la que hi hauria inclòs cada raconet, poblet i ermita d'aquest maravellós riu. No ha pogut ser. Ebtre d'altres coses perquè TV3 no creia convenient dedicar-hi més de 6 capítols. Evidentment moltes coses s'han quedat a la taula de muntatge.
El tema de Lleida el tinc molt clar. Per sobrevolar Lleida es necessita un helicòpter biturbina que val una pasta. Si sacrificava pressupost aquí encara haguessin sortit moltes menys coses de les que heu vist. Lleida tampoc és una capital de l'Ebre i per això la vaig sacrificar, molt a desgrat meu.
Per a qualsevol altri aclariment aquí em teniu i torno a demanar mil i una disculpes a la gent de Flix. Com ja sabeu també hagués pogut parlar de "vessaments" o medi ambient al passar pel vostre poble, i em vaig limitar a mirar de treure el que de bo estic segur també teniu. M'agrada particularment haver passat d'un plano de la química a l'immens camp de plaques solars que hi ha a les afores. Us prometo que parlar del vostre poble sense caure en el parany de treure lo dolent és bastant difícil. Creia que m'en habia sortit. Llàstima de la pronuncia. Em sap molt de greu. De veritat.
P.S: Mira la resta de capítols. Malgrat, segurament, haver-hi alguna altra errada valen la pena. L'Ebre és un riu preciós. Una abraçada.

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Agraeixo els aclariments i els comentaris del Carles Canet i sobretot el seu to constructiu. No obstant, em segueix xocant l'espai que es va dedicar dins el capítol a diversos pobles de la Terra Alta, i d'aquesta comarca s'obviés la Pobla de Massaluca, l'únic que voreja l'Ebre com ja vaig indicar a l'entrada. Entenc que hi pugui haver problemes de temps perquè s'hi puguin encabir tots els pobles, tot i que em sorprengué que alguns hi apareguessin i altres no. Pel que fa a Lleida, si hi havia dificultats tècniques i econòmiques, doncs res a dir, tot i que no deixa de ser xocant que no sortís la capital de la Terra Ferma ni tan sols de l'anomenés en parlar del Segre. Pel que fa al Castellet de "Banyotes", si fou degut als follets del teclat que diu Carles Canet, és una mica lamentable, però pot passar a qualsevol. Finalment, quant a la part del programa dedicada a Flix, pel que fa al contingut i les imatges, fou prou correcte i sense caure en els "tòpics" comentaris sobre els vessaments com s'ha fet en programes similars, però hi hagué la qüestió de la pronunciació del nom del poble. És cert que si algú no el coneix i ho veu escrit per primera vegada dubti com pronunciar-ho i acabi dient "Fliks". No obstant, crec que si al seu moment era un error que es podia deixar passar, després del temps trascorregut i quan a gairebé en la gran majoria dels programes de TV3 podem escoltar Flix pronunciat com guix (l'exemple que s'acostuma a donar), en veure el reportatge em sonà força estrany, com a altres convilatans, i que això, mal ens pesi, desvirtués d'alguna manera el fragment del programa dedicat al nostre poble tot i que reitero, fou molt correcte i amb unes imatges esplèndides (sobretot la del meandre).

Carles Canet ha dit...

Benvolgut Antoni:
D'entrada gràcies per la teva comprensió. Veig que el to constructiu és mutu i això sempre és bo. Com a director de programes documentals com "Els Pirineus des de l'aire" o "L'Ebre, camins d'aigua" et diré que és un plaer tenir la oportunitat de fer una feina que és un veritable luxe. Com a tal la visc molt intensament i miro de fer-la el millor que puc i sé. Malauradament cada vegada que una sèrie d'aquestes s'emet, tota la feina d'un any s'en va en orris per els maleïts errors que ja no sé com evitar. Sóc un enamorat dels Pirineus i ara m'he convertit en un enamorat del riu Ebre. Realment no sabem el que tenim a tocar dels dits. I això és el que he intentat reflectir amb aquestes dues sèries. Amb la dels Pirineus si dius que Ceret és a França ets un "puto nacionalista espanyol"; si dius que és a la Catalunya Nord et truquen de Ceret queixant-se dient que ells són francesos,... I així amb cada detall. Potser aquest és el preu que he de pagar per ser tan agosarat de voler ensenyar de manera diferent les maravelles del nostre país. I més tenint en compte que tot s'ha de fer amb coproducció amb la televisió d'Aragó per exemple. El que per ells és d'una manera per nosaltres és d'una altra, i a l'inrevés. Per això es va colar un "Fayón"; perquè s'ha de fer en dues versions (la catalana i la castellana). En quan als guions ja no et duic res, dels follons que comporten. I és que totes les televisions volen grans sèries documentals, en alta definició, molt ben fetes, però ensenyant "lo meu" i passant per sobre lo dels altres. Una bogeria. En totes dues sèries vaig intentar passar de política, de localismes, de fronteres, de... En fí, et prometo per les meves filles que el meu únic objectiu era ensenyar els Pirineus i l'Ebre com a maravelles naturals que no sabem apreciar, que són molt nostres i de manera diferent. Després de tot aquest esforç el que quedarà és un grapat de queixes sobre si els Pirineus són d'uns o dels altres i que vàrem pronunciar malament el nom de Flix o que vàrem transformat el Castellet de Banyoles en Banyotes. A tú mateix t'extranya que no surti la Pobla de Massaluca o Lleida. Lo de Lleida queda clar i t'ho he explicat. A més no és una capital de l'Ebre i per tant vaig decidir sacrificar-la per raons ja esmentades. El que no t'extranya és que Flix surti més que Amposta, per exemple. Si ho vaig fer així va ser perquè sembla que una immensa part de Catalunya hagi castigat a les vostres terres amb petroquímiques (vaig fer un documental sobre Constantí amb en Gavaldà) nuclears i totes les indústries que els altres no volem al nostre costat. Si surten tants planos de Flix va ser per intentar ressaltar que allí no només contamineu o sou tots radiactius. També hi viviu i teniu coses boniques, com el gran meanfre que és preciós. Em pots creure o no però aquest és veritable motiu de que el vostre poble gaudís de dos minuts de televisió que hagués pogut dedicar a la Pobla o a d'altres indrets. Es compleix el dit de que "com més bé ho vols fer, pitjor". Volent quedar bé amb un poble que només surt als diaris i a la tele quan hi ha el vessament del segle, vaig i m'equivoco locutant el nom. Gràcies als vostres correus electrònics (i no us els retrec ja que jo seguirament hagués fet el mateix) ara no sóc el que va fer un bon documental sobre l'Ebre sinó el que es va equivocar locutant el nom de Flix. Si el que buscaveu era un "cap tallat" no patiu que el meu, per part de TV3, està servit en safata de plata. I ho accepto perquè he errat i si alguna cosa sempre he fet és donar la cara quan la cago. Però a base de tallar caps potser ens quedarem sense gent que vulgui fer coses o sense documentals que ensenyin el Canyó de l'Ebre enlloc del del Colarado. Suposo que m'entens el que vull dir. Quan llegeixo El Periódico en català cada día hi trobo un mínim de tres faltes a cada plana, però penso que són preferibles les tres faltes a canvi de tenir un altre diari en la nostra llengua. I no et poso aquest exemple per excusar-me, perquè no en tinc d'excusa. Perdona si m'he extés massa al teu blog. Només m'he desfogat (i et juro que encara escriuria molt més) per lo dolgut que estic i pel greu que em sap haver-la pifiat d'aquesta manera tan tonta. Només t'agraïria que transmetessis la meva aflicció a tota la gent de Flix (desitjo de tot cor que ho facis) que s'ha vist agreujada per una errada meva, que els hi diguis que ja està corregida per a posteriors emissions i que estic disposat a que m'apedreguin a la plaça major si després em convideu a dinar i m'ensenyeu lo bonic del vostre poble, que n'és i molt. Almenys des de l'aire.
Una dforta abraçada
Carles

Albert Guiu ha dit...

A veure Carles, les teves disculpes no calen, no has fet res censurable, has tingut errors, doncs tirem de llatinada "errare humanum est". Trobo més error posar-se amb "pijades" fonètiques i de mala elecció d'indrets. Segur que saps parlar de paisatges millor que molts dels que es fixen en la bona pronúncia d'una palatal.
Carles continua en lo teu amor per la teva feina i no escoltis crítiques dignes d'un pati de primer d'ESO.
Com a flixanco dir-te que no té cap importància l'error que hagis pogut tenir, cap ni una, continua sent un professional i gaudint dels missatges que t'enviin amb el seu idioma màgic, els rostres i cims blancs i suggerents del Pirineu i la mobilitat plena de matisos de colors canviants i indrets diferents que ofereix l'Ebre.
També dir-te que Flix és molt més que una Fàbrica i una nuclear, paisatges oferts i amagats força cridaners de bellesa, escriptors llorejats arreu dels països catalans, esportistes de primera fila, miratges que escalfen la sang de sentir-se indígena d'un meandre amb tonalitats enèrgiques i plenes d'evocacions a mil i un fets del pretèrit i persones amb un fons ple d'altruisme i de lluita pel seu poble, Flix està ple de canela en rama humana, tot i que li sobren desfilades i algun endoll perpetu.
En alguns aspectes sí que som víctimes d'aquell vers de Quevedo, que jo permuto, "Un poble a una indústria empegat", canvio poble per nas. I seguint amb l'autor del Buscón, dir que el capitalisme imperant arreu dels nostres temps ens ha fotut l'epitet de "contaminat" per manca de control o per tarannà intrínsec de perill en la definició de Nuclear i Fàbrica, les faves grosses se les foten a Barcelona i Madrid i l'ai al cor el tenim aquí, Quevedo deia, ho definiria amb allò de "Poderoso caballero es Don Dinero".
Res és clar i res és fosc, som als ulls de qualsevol Caravaggio una comunió de claredats i foscors que res tenen a veure en la teva autodefensa, que fas emprant un llenguatge elegant, humà i ple de neguit i amor per la teva professionalitat.
Lluny d'aquell vulgo, malo, maldito y maldiciente de Quevedo, que al final recolzat en qualsevol mena de sistema es pensa que tot el que diu va a missa i no.
Com a Flixanco Carles, gràcies per les disculpes, però no calia, tot i que has demostrat un respecte que t'honora.
Ojalà tots els informadors fossin com tu, que de tant s'equivoquessin, però que sempre tinguessin al pensament a altri.

Albert Guiu (escriptor de Flix).

corrector ha dit...

On diu "de tant s'equivoquessin"... hauria de posar "que de tant en tant s'equivoquessin".
Qui no s'equivoca en la seva feina, amic Carles Canet?
Carles: Llegeix novel.les d'Andreu Carranza sobre Flix i notaràs l'humanisme que hi ha imprés en la nostra comarca.

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Gràcies novament pels teus comentaris i aclariments Carles. Tot i els meus comentaris crítics, no era el meu objectiu que caigués el cap de ningú. Al marge, el to de l'entrada era més aviat de veure els errors detectats d'un to humorístic (així ho férem amb alguns coneguts verbalment) d'acord amb el que ha caracteritzat el meu bloc. Admeto també que hi pugui haver alguna frase desafortunada i em disculpo si això ha pogut doldre. Com també lamento que no s'hagi apreciat aquest to humorístic i que altres persones hagin fet altres interpretacions totalment fora de lloc, tant aquelles que estan d'acord amb el seu contingut com aquelles que no i de l'ús que se n'hagi pogut fer. Certament, la meua intenció no era que tot plegat arribés a aquest nivell assolit. Ànims i endavant amb al teua feina!

Carles Canet ha dit...

Benvolgut Josep Antoni i demés companys de "bon rotllo":
M'he permés la llibertat de dirigir gent d'altres fòrums al teu blog, més que res per no anar repetint el mateix a mil llocs de la xarxa. Ja em va passar el mateix amb els Pirineus i resulta esgotador. Agafa-t'ho com un petit homenatge a la gent de Flix. Si aconseguim que després de les meves errades algú s'interessi pel vostre poble, i fins i tot arribi a visitar-vos, em donaré per satisfet. El que si que heu aconseguit, i t'ho dic perquè veieu
que els vostres correus a TV3 no van a la paparera de reciclatge directament com molta gent es pensa, és que es revisés la locució amb lupa i s'hi trobessin unes deu errades més que avui s'han locutat de nou. Si et dic que la de Flix era la més greu, ja us podeu imaginar com eren les altres. Em consola pensar que, després d'una revisió tan exhaustiva, trobar deu errors en una sèrie de tres hores i mitja i 21.000 paraules aprox., vol dir que no ho hem fet tan malament. Si "qui la fa, la paga", penseu que això val una pasta que passarà a sumar-se al dèficit que ja tenia la sèrie de bon principi i que aquest dèficit l'assumeix la productora, no TV3. També m'agradaria comentar que ha estat la sèrie més vista de TV3 a l'estiu (programa més vist cada dimarts després dels dos informatius, superant-los en una ocasió) amb una mitja de 320.0000 espectadors i un 14% de share de mitja. I encara falta el capítol resum del dimarts que vé, que m'agradarioa que veiessiu perquè realment és molt bonic (i no té ni una sola errada!). Quan després de tot això, ningú et reconeix ni un mínim valor, ningú et felicita (i quan dic ningú no incloc als "amics" que et trobes pel carrer i t'ho comenten) i només et truquen per maleir-te per les "moltes errades" que hi han a la sèrie, entendràs que estigui un pèl dolgut. Però bé, també els "Pirineus" va ser la tercera sèrie més vista de tot l'any a TV3, Premi Zapping al millor documental i la sèrie més venuda a nivel editorial i encara espero que algú es digni a agafar el telèfon per felicitar-nos. Com sempre "els èxits tenen molts pares i els errors cap". Però no patiu que ja estic pensant en la propera tot i tenint l'esperança de que algú s'haurà enamorat de l'Ebre i de les seves terres a l'igual que ho vaig fer jo en el seu moment.
Una abraçada molt forta
Carles