diumenge, 9 de novembre de 2008

REFUNDAR EL CAPITALISME (?)


El dia 15 de novembre hi haurà la cimera a Washington destinada a debatre l'actual crisi econòmica i al mateix temps buscar noves orientacions a les polítiques econòmiques i financeres. Refundació del capitalisme, en definitiva, com algú ha dit (de Nicolas Sarkozy és l'expressió, si no vaig errat). El descontrol financer provocat per la qüestió de les hipoteques, prou divulgat, ha comportat aquest desgavell que ha tingut com a conseqüència la ruïna de milers de famílies, la fallida de bancs i empreses, la contracció del comerç, la pèrdua de milions de llocs de treball i que molts altres estiguin a la corda fluixa. En definitiva una greu crisi que, de no posar-hi remei, pot tenir greus i imprevisibles efectes a nivell mundial. Per tant, donada la gravetat, es pot dir que ja tarda en produir-se aquesta reunió entre les grans potències econòmiques mundials i els països emergents.

Que se'n treurà de la cimera de la refundació del capitalisme? Qui sap, desitgem, com no!, que alguna cosa positiva. Estarà per veure quins criteris s'aplicaran per tal de reconduir l'actual situació i evitar que es repeteixin els mateixos condicionants en un futur. A la base, si no vaig equivocat, ha estat la pretensió d'aplicar polítiques neoliberals, és a dir, evitar en tot allò que sigui possible mesures regularitzadores i intervencionistes per part dels estats. Ara resulta que són els estats els que han esdevinguts salvavides, ni que sigui momentanis, de llurs economies. No sé, potser serà molt ingènua per la meua part la reflexió que faré tot seguit. Durant molt de temps, sobretot en els darrers anys, m'ha donat la sensació que els criteris econòmics (economicistes més aviat diria) han primat sobre els de caire humà. Dit d'una altra manera, s'hs arribat a un punt en què els humans han estat més al servei de l'economia, que no l'economia al servei de l'ésser humà, cosa que crec que hauria de ser el criteri primigeni a tenir en compte. El resultat d'uns criteris poc humanitzats ha estat que estigui en joc actualment la sort de milions i milions de persones arreu del món per culpa de la crisi.

Acabaré fent menció al que ha estat una de les notícies d'aquest cap de setmana. Tenim a un ZP més content que un gínjol després de què en un mateix dia s'han fet realitat dos dels seus anhels més desitjats durant les últimes setmanes: la participació d'Espanya a la cimera de Washington, en atenció al seu rang de 8a potència econòmica mundial (mentre la crisi ho permeti) i la trucada del superstar Obama (un dia després que ho hagués fet a altres líders mundials). Deixant de banda els aspectes, en alguns casos hilarants i truculents, que han envoltat la pretensió del president de govern espanyol pel que fa a assistència a la cimera, hem de convenir que no deixa de ser una bona notícia aquesta participació. Ara caldrà veure quins seran els efectes d'aquesta participació i si hi haurà alguna aportació d'interès i positiva per part de l'Estat espanyol. No obstant, què voleu que us digui: prefereixo un president del govern espanyol assistint a una reunió on, en el fons, el que es tracta és garantir el futur de milions i milions de persones, que no la seua participació en un mortífer ménage à trois a les Açores de nefastes conseqüències com bé coneixem (algú dirà que freqüentment sempre faig cap al mateix tema; ho sento, no hi puc fer més!).