diumenge, 28 de desembre de 2008

LA CAPELLA SIXTINA I LA PEDRERA DE FLIX


Sembla ser que pedres procedents de la pedrera de la Boca Bovera-Riu de la Cana de Flix van ser utilitzades per construir els basaments i els soterranis de la Capella Sixtina. Aquesta dada fou coneguda després de la descoberta d'un document localitzat durant els treballs d'organització de l'Arxiu Diocesà de Tortosa. Sota el títol De lapidibus Flixis (Les pedres de Flix), s'aplega tot un expedient relligat amb més de dos-cents fulls manuscrits, en llatí, on hi ha una acurada descripció de la pedrera, de les qualitats de la pedra que s'hi extreia, la relació de mestres picapedrers que participaren en els treballs, els sistemes de transport (s'utilitzava una mena de grans aumadies fins al port de Tortosa, on es passava el carregament a embarcacions marítimes), fins a llistes de la pedra que es transportà, descripcions d'alguns problemes sorgits (aturada del transport pels estiatges, enfonsament i naufragis d'aumadies, etc.), en definitiva, el document ens aporta amb minuciositat gran nombre de detalls d'aquesta activitat que es desenvolupà a finals dels segle XV. La Capella Sixtina fou construïda entre els anys 1471 i 1484. El contingut del document trobat a Tortosa està datat entre 1472 i 1478. Ens informa així mateix que el bisbe tortosí fou l'encarregat de controlar la producció i el transport de la pedra, i que el prior de l'església de Flix actuava com a delegat episcopal en aquest afer, comptant amb la col·laboració del batlle flixenc per a qüestions de seguretat. El document també deixa constància de la visita efectuada per l'arquitecte de la Capella Sixtina, Giovannino de Dolci per conèixer in situ la qualitat de la pedra de Flix, qui en donà el vist-i-plau per a la seua utilització.

Tot i que el document encara no ha estat totalment traduït (cosa que fa pensar que encara podria aportar moltes més sorpreses), s'ha comunicat la seua existència a un dels principals especialistes sobre l'estudi de la Capella Sixtina, el prevere Carlo della Porta. Segons s'ha sabut, aquesta descoberta ha permès a della Porta poder finalment descobrir el significat d'una marca que hi havia a les pedres dels soterranis de la capella, amb les inicials IFMF, les quals segons l'estudiós podrien significar "In Flixe me fecit" (Em van fer a Flix). "És cert que a la mateixa Itàlia hi ha llocs amb topònims que comencen amb "f" i que talment disposen de pedreres; però la pedra que s'hi troba no respon al tipus que hi ha als basaments i els soterranis de la Capella Sixtina. En canvi, les característiques sí coincideixen plenament amb les de Flix, si hem de fer cas a les descripcions del document descobert", ha manifestat Carlo della Porta.

A l'espera de que finalitzi la traducció total i la seua publicació, avancem una part del contingut del documents, a la qual podreu accedir a través d'aquest enllaç.