Un altre personatge flixenc amb un brillant recorregut professional és l'enginyer informàtic Cèsar Mauri. No solament ha destacat per la reconeguda competència en el seu camp, sinó també perquè, mostrant una vessant profundament humana, moltes de les seues recerques les ha dirigit a trobar mitjans per facilitar l'expressió i la comunicació de les persones discapacitades. Més d'un recordareu el que fou el seu projecte de fi de carrera, el ratolí facial, que permet moure el punter del ratolí a través de la pantalla de l'ordinador amb moviments del cap, facilitant així el seu ús a aquells amb problemes de mobilitat dels braços. Fa poc, a l'abril, tornava a ser notícia perquè el programa corresponent, anomenat Enable Viacam, es pot descarregar gratuïtament de la xarxa a través de la pàgina web de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, gràcies a una subvenció del Govern de la Generalitat.
Segurament també coneixereu que Joan Bagés i Cèsar Mauri estan col·laborant conjuntament en un mateix projecte, aportant cadascun els seus coneixements. Amb l'anomenat SATI (sistema audiovisual terapèutic interactiu), s'intenta que les persones que pateixen paràlisi cerebral puguin transformar qualsevol moviment que facin amb el cos en sons, i possibilitar la seua expressió i comunicació envers els demés i el seu entorn. Un i altre han posat el seu talent i la seua creativitat al servei d'un objectiu més que lloable, alhora que difícil i complicat d'assolir-lo, cosa, però que no els ha fet defallir.
El cas de Joan Bagés i Cèsar Mauri, dos professionals procedents de camps diferents, però units per un objectiu comú és un exemple a seguir. En altres paraules, de com unint esforços poden donar com a resultat projectes profitosos i positius. Davant el futur incert que ens depara a Flix, enmig d'un context de crisi global galopant, de creativitat i talent ens farà molta falta d'aquí en endavant, perquè, tot i no descartar-ho, no hem de quedar-nos amb els braços creuats demanant i esperant que altres de fora del poble ens vinguin a treure les castanyes del foc, sinó que caldrà plantejar-se iniciatives pròpies per sortir del forat en què ens estem veient abocats. Creativitat i talent que ens ha de servir per cercar solucions de forma mesurada, i no deixar-nos obnubilar per opcions sorgides de forma precipitada que responen més a dictats vinguts de l'estòmac que no del raonament.
1 comentari:
hola !! moltes gràcies per l'entrada al teu blog i el teu suport ! certament vivim temps dificils i més a Flix raderament... doncs estic molt d'acord amb el que escrius a l'apartat final del teu text, crec que la sortida ha de venir de la confluència entre iniciativa individual i col.lectiva, de la capacitat d'imaginar, reinventar, etc... si, no serà fàcil... salutacions !
Publica un comentari a l'entrada