divendres, 15 de maig de 2009

NORANTA ANYS LES SEPAREN (I LES UNEIXEN)


Entre les imatges de la fotografia que hi ha a l'encapçalament i les dos que hi ha al peu d'aquesta entrada hi ha una diferència de 90 anys, però un element comú les uneix: l'esclat d'un conflicte laboral entre l'empresa i els treballadors de l'electroquímica. Molts anys de diferència, però tot i el temps passat, el moviment obrer ha de tornar a fer-se present una vegada més.

La primera correspon a un dels episodis de la vaga de 1919: un míting que es desenvolupà a la plaça Major. Dos dels líders sindicals d'aquella ocasió apareixen en un dels balcons, Domingo Pena i Ramon (o Rafael) Rueda, des d'on es dirigiren als concentrats a la plaça. Aquella vaga s'inicià el 13 de gener de 1919 i durà tretze setmanes. Diversos motius conduïren cap a la seua convocatòria, entre altres la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors i la reinvindicació de la reducció de la jornada laboral, i pel que sembla els vaguistes se'n sortiren. Els fets es van produir en un context crític per a l'electroquímica en finalitzar la Primera Guerra Mundial (1914-1919).

Les dos fotografies restants són d'avui mateix, de la manifestació protagonitzada pels treballadors de l'electroquímica, acompanyats per llurs familiars, autoritats de Flix i d'altres poblacions, i amb el suport d'altres persones tant del poble com vingudes de la resta de la comarca. És el primer acte reivindicatiu i de protesta davant l'ERO que vol impulsar Ercros que, com molt bé coneixem, representaria un impacte molt negatiu tant per als treballadors de l'electroquímica i, de rebot, per a la població de Flix. La manifestació s'ha iniciat davant la porteria de la fàbrica; després s'ha dirigit cap a la zona de les escoles noves, pujant per la costa dels bombers, i posteriorment, baixant per carrer de les Escoles i seguint l'itinerari pel carrer de Sant Jordi i l'avinguda de Catalunya, els manifestants han fet cap a la plaça de l'Església on, un representant del comitè dels treballadors de la fàbrica, Jaume Prunera, ha llegit un manifest des del balcó de l'Ajuntament, envoltat per les autoritats locals en senyal de suport. Com deia, és el primer acte. L'orador ha manifestat al final que desitjava que el d'avui fos el primer i últim acte reivindicatiu, tot i que ja n'hi han previstos altres si les negociacions van maldades. I em penso que, malauradament, en tenim per estona.


4 comentaris:

Reyes ha dit...

Xec Josep Antoni, he trobat una cosa interesant:

http://barcelona.pueblosespana.net/santmartidetous/

http://www.anoia.cat/index.php?num_informacio=88

A la comarca de l'Anoia, anexionada a Sant Martí de Tous hi havia una barriada o un poble anomenat Flix. Que en saps algo?

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Efectivament, sé de l'existència d'aquest lloc, i també d'un enclavament pertanyent a Balaguer, anomenat també Flix. A aquest segon vaig dedicar-li un article que es publicà a La Veu de Flix del juliol de 2002 (núm. 270), i acabava l'escrit precisament mencionant l'existència d'un altre lloc anomenat Flix a Sant Martí de Tous. Sobre aquest crec que va escriure alguna cosa també a La Veu Joan Galcerà Miralles, a qui li agrada i es dedica a buscar informació sobre l'origen del nom del poble.

Reyes ha dit...

Merci! Algú de vosaltres dos va descobrir algún tipus de nexe entre lo nostre Flix i aquells Flix?

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Nexe històric o humà, cap, de moment. Joan Galcerà, després de fixar-se que el nom de Flix o termes similars apareixen en diversos indrets, ja no sols de Catalunya, sinó a l'estranger, i que com a possible coincidència hi havia l'existència d'un mateix tipus d'argil·la i que en aquests altres països (Alemanya i Anglaterra crec recordar que mencionava) es coneix amb aquest nom, apuntava com a hipòtesi totes aquestes similituds. Val a dir que a Galcerà no l'acaba de convèncer massa la hipòtesi de "flexus", tot i que per a mi és la més plausible.