dijous, 7 de maig de 2009

EFECTE DÒMINO


Ja la tenim aquí! Si fins ara s'havia manifestat de forma gairebé soterrada al nostre poble, la crisi finalment ha aparegut i pegant allí on fa més mal: a la fàbrica electroquímica. La notícia de què Ercros vol endegar un procés d'acomiadaments, colpejant especialment el complex de Flix (51 directes, i 24 temporals), amb el tancament definitiu de la planta del cloroform i el temporal de l'electròlisi certament ha estat una pèssima notícia. Tot esperant a veure com evoluciona aquest tema, amb les negociacions que s'establiran amb els representants sindicals i amb la intervenció de les autoritats polítiques, la situació no augura un futur massa positiu.

Sabem perfectament que la fàbrica electroquímica segueix representant la principal activitat econòmica de Flix i com hem pogut anar comprovant durant els darrers anys, qualsevol qüestió que l'afecti, acaba repercutint a la resta de la població. Als anys 90 ja es va notar com la dràstica reducció de personal fou un dels principals factors de la forta davallada demogràfica experimentada (gairebé la pèrdua 1.000 habitants en una dècada), i com aquesta es féu notar en altres sectors (comerç, entitats, etc.). Deixant de banda posar-nos a lamentar i analitzar que, tot i els ensurts, possiblement s'hagi badat massa durant molt de temps, cal veure quin pot ser el panorama que es presenta.

De moment la intenció de l'empresa és dur a terme una reducció de 75 persones, entre acomiadaments directes i temporals. Sí, parlem de persones, però caldria fer-ho també de famílies, per tant multipliquem aquesta xifra per 3 (tenint en compte que dins la xifra poden haver solters, però també famílies de 4 o més membres), i ens anem a què les persones afectades pels acomiadaments són unes 225. Tenim així un col·lectiu que, mentre no s'aclareixi la situació laboral de la persona (o persones) afectada per l'acomiadament, se n'estarà de moltes despeses. Si l'actual crisi ja ha afectat el comerç en general per l'adopció d'actituds de prudència i moderació en el consum, un grup de persones que de sobte ha d'afrontar la situació d'atur i pèrdua de poder adquisitiu, incrementarà més aquesta tendència a l'estalvi. Per tant, el teixit comercial local serà un dels que sofrirà la nova situació generada.

L'amic Marià Hierro, comentant també en el seu bloc la nova crisi d'Ercros, fa esment als tallers locals que fan feines de manteniment a la fàbrica, siguin ocasionals o de forma periòdica. Sens dubte els seus treballadors també en seran directament afectats, al marge dels de l'empresa propietària de l'electroquímica. Tant la notícia dels acomiadaments com el del tancament de plantes haurà estat rebut per aquestes empreses locals com una gerra d'aigua freda.

L'Ajuntament de Flix pot veure's afectat? I tant i molt! Una de les principals fonts d'ingressos de l'administració local és l'impost sobre activitats econòmiques (IAE). La reducció d'activitat i de personal de l'electroquímica d'entrada repercutirà en la quantitat total que l'ajuntament rep de l'IAE, comptant a més que a la llarga, i davant un hipotètic panorama de fallida d'altres activitats econòmiques de la població i que ja hem mencionat, acabarien igualment influint en la disminució dels ingressos per aquest impost. Comptant a més que podria produir-se així mateix novament una notòria disminució demogràfica (per l'emigració de persones aturades i llurs famílies cap a altres indrets), també afecta els ingressos municipals. I les conseqüències de tot plegat per a l'ajuntament esdevindrien del tot negatius: menys capacitat per afrontar determinats serveis i les seqüeles que això generi sobre els seus empleats.

Hi ha més sectors que puguin ser afectats per la situació que esdevindrà? Potser els que més indirectament, però tenim els centres d'ensenyament, i en aquest cas depenent de la disminució de població que es pogui produir. Menys habitants en edat d'escolaritzar, menys educadors que faran falta (trasllat per aquells que són funcionaris de carrera, trasllat o finalització del servei per aquells que són interins). Si bé els centres que en sortirien menys malparats serien els d'educació obligatòria (CEIP i IES), un que rebria de debò les conseqüències és l'Escola Municipal de Música, que sí podria veure reduir de forma notòria el nombre de matriculats.

Potser el que exposo a algú li pugui resultar catastrofista. Em limito a donar possibles escenaris que poden esdevenir i els quals es desenvoluparien cadascun en intensitat segons l'evolució que prenguin els fets, i les oportunes accions que es prenguin per tal de mitigar els efectes (i tant de bo anés errat). Però, si ho mireu, tots els estan d'alguna manera entrellaçats. El que sí és una realitat, com feia esment a l'inici, és que la crisi ja la tenim aquí, el pervers efecte dòmino que genera ha arribat finalment a Flix. Caldrà veure en quina mesura s'expandeix i multiplica, i com diu Marià, "Ara és l'hora dels sindicats i dels polítics, que han de fer les negociacions necessàries per reduir l'impacte d'aquesta mesura (el pla d'ajustament d'Ercros); però, si cal, tot el teixit social de Flix s'ha de mobilitzar per aquest motiu."

2 comentaris:

Reyes ha dit...

Haurem de reduïr la tirada del Misèria i Companyia??

Maria ha dit...

Catastrofista?? Una mica, però amb la greu situació que patim, i que patirem (que això encara no s'ha acabat), el millor és que algú tingui els trons per posar els punts sobres les i!!! A Flix sempre ens mirem el melic, i ens pensàvem, (perquè érem més guapos o pel que sigui) que a nosaltres no ens passaria!!!Doncs ja ens ha passat i ara ves i arregla-ho!!