L'EDITORIAL PETITA

Quan s'endega una iniciativa empresarial, al marge de la conseqüent cerca de beneficis econòmics, hi ha també la intenció de cobrir i respondre una determinada necessitat social. Al mateix temps cal valorar altres factors per garantir l'èxit de l'empresa, com sobre quina àrea geogràfica es vol actuar, sobre quin nombre de població, si l'oferta ha d'anar dirigada a un tipus de públic molt concret, quins són els possibles competidors comercials, etc. Si es tracta, a més, d'un projecte empresarial dedicat a l'edició i publicació de llibres projectant la seua acció principal sobre un territori petit i primordialment amb autors de la terra, estem parlant d'una iniciativa arriscada, a la par que molt lloable. Un dels exemples més clars i que per ara sembla assolir els seus objectius és el cas d'Aeditors.

Aquesta editorial, des del seu inici l'agost de 2006, ha dirigit la seua activitat cap el públic de les Terres de l'Ebre. I, per començar, la seua seu no es troba en cap gran població, ni a Barcelona, ni Tarragona, ni tan sols Tortosa o Amposta, sinó al Perelló, un poble de poc més de 3.000 habitants. En la ja dilatada nòmina de llibres publicats, no solament trobem grans firmes de clàssics de la literatura universal (Oscar Wilde, Baudelaire, Jules Renard...), o una obra emblemàtica com El manifest comunista, de Marx i Engels, sinó que majoritàriament hi ha autors ebrencs, per a molts dels quals Aeditors ha estat el mitjà per poder donar-se a conèixer davant el públic, o per aconseguir donar llum a unes obres que difícilment haguéssin trobat altres vies de sortida dins el competitiu mercat editorial. Unit això a un format senzill, de llibre de butxaca, tot plegat aquesta fórmula ha donat bons resultats, garantint la continuïtat d'aquesta experiència editora a les Terres de l'Ebre.

Com deia abans, la llista d'autors ebrencs que han vist part de la seua obra literària publicada a Aeditors és extensa. No els relacionaré tots aquí, però sí, i escombrant cap a casa, indicaré aquells escriptors de Flix que han vist en Aeditors una porta de sortida per algunes de les seues obres, Albert Guiu i Laura Mur. El primer ha vist publicat dos dels seus poemaris, De la mà de la meva filla i L'himne d'aquest matí. La segona, Laura Mur, el seu relat La cova del silur. A més, tres dels èxits editorials d'Aeditors han estat els reculls de narrativa breu L'altre Nadal, Estius a l'Ebre i El riu que parla, i en tots ells hi ha hagut participació flixenca: Albert Guiu en els tres, Laura Mur en els dos últims, i el tercer de la llista compta amb una narració del jove autor de Flix David Ruz Guiu. No obstant, no puc deixar de nomenar altres autors de l'Ebre que també
figuren entre els que han vist com part de la seua obra escrita ha estat publicada per mitjà d'Aeditors, com Francesca Aliern, Emigdi Subirats i Jesús Tibau, als qui no fa massa hem pogut veure per Flix, bé presentant alguna de les seues obres, bé llegint contes.

Una empresa com Aeditors no té explicació si al capdavant no hi ha algú amb una sensibilitat i un temperament que l'empeny a tirar endavant una editorial com aquesta assumint tots els riscos. No hi ha dubte que el seu impulsor, Àlex Ferrer, barceloní afincat al Perelló, respon a aquest perfil. Personatge polifacètic (és l'autor de les il·lustracions de La cova del silur, per posar un exemple), la seua activitat cultural a la localitat perellonenca no s'ha limitat a endegar Aeditors, sinó que ha estat a relacionat amb altres iniciatives i projectes, com l'edició de la revista Nova Cat, la seua vinculació a l'Associació per a la Recerca Històrica del Perelló, o una altra iniciativa endegada per ell, el refugi de llibres, una experiència inèdita a les Terres de l'Ebre de la qual ens assabentàvem fa poc a través de la premsa i que ha tingut força acceptació. Amb aquesta trajectòria tant intensa, cal veure en Àlex Ferrer un veritable factòtum, un incansable motor cultural.

Certament que a les Terres de l'Ebre hi ha hagut altres actuacions des del món de les editorials que han estat també molt importants de cara a l'impuls dels autors del nostre territori, com ha estat el cas de Cossetània Edicions, de Valls, entre altres. Però el cas d'Aeditors cal dedicar-li una atenció especial, per la seua excepcionalitat i les circumstàncies en les quals s'ha desenvolupat i crescut. És una editorial petita si atenem als mitjans que disposa i treballa i el seu àmbit d'actuació. Però una editorial gran pel que fa als seus objectius, intencions i servei que està donant a la cultura i a l'univers literari del nostre territori ebrenc.