divendres, 3 de juliol del 2009

MAS DE FLIX, I ALTRES MUNICIPIS EFÍMERS DE LA RIBERA D'EBRE

Quan els consellers de la ciutat de Barcelona aprovaren el 1398 l'adquisició de la baronia de Flix i la Palma, a la relació d'aquests municipis també s'hi afegia Mas de Flix. I amb tot el dret, ja que des de 1345, aquest petit indret comptava amb carta de poblament. No obstant, poc després de la compra barcelonina, es deixaria de parlar de Mas de Flix com a municipi, condició que sembla ser que perdria als inicis del segle XV. Com a part del territori de la baronia ubicada al marge esquerre de l'Ebre, Mas de Flix estigué adscrit a la vegueria de Lleida, igual que la Palma d'Ebre, mentre que la part del marge dret, Flix, estava vinculat a la vegueria tortosina (malgrat que sembla que en èpoques anteriors això últim no estava tan clar, de manera que en certs moments la totalitat de la baronia estigué adscrita a Lleida).

Mas de Flix estava situat dins a l'indret del terme municipal de Flix que actualment encara conserva aquest mateix topònim (també el trobem en plural, els Masos de Flix). De l'antic poblat medieval de Mas de Flix queden restes d'habitatges, d'una torre, de sitges i de l'antiga església de Sant Joan. D'aquest temple trobem referències en diversos documents. En el capbreu de 1624, ens informa que en aquesta església "dita de sant juan ahont se diu missa cada diumenge lo so prior de Flix ell o so vicari i per lo escolà que porta a dir missa i cada any li donen setse fanecas vellas de blat". En la visita pastoral que efectuà uns anys després, el 1638, el canonge Mateu Tomàs, va insistir en l'obligació de celebrar misses a Mas de Flix, amb la qual cosa hem d'entendre que llavors aquest precepte no es complia massa. Molt més endavant, el 1793, l'Atlante español, de Bernardo Espinalt, ens descriu que " á distancia de dos leguas hay otra Hermita en medio de un gran valle, dedicada á San Juan Bautista, en donde antiguamente habia una poblacion, pero en el dia solo existen algunas casas esparcidas por el valle que llaman el Vall de San Juan". L'església de Sant Joan sembla que fou destruïda durant la Guerra del Francès. Avui en dia d'aquest temple, i com la resta d'edificacions de Mas de Flix, sols resten visibles algunes parts de les parets. No obstant això, pel que fa a l'església sembla, tot i la destrucció que havia patit, estava molt més sencera a mitjans del segle XX, ja que en certa ocasió algú va comentar-me que recorda haver-hi vist el lloc "on es posava la campaneta", és a dir, l'espadana. No tot és degut a les guerres...

A través dels documents podem deduir que el nucli i el territori proper a Mas (o els Masos) de Flix estigué habitat durant força temps, gaudís o no de la condició de municipi, tot i que el nombre d'habitants sempre fou molt baix. Quan se li concedí la carta de poblament el 1345, fou atorgat a 10 veïns de Flix (si entenem veïns com a unitats familiars podem parlar entre uns 30-40 habitants); a les Corts de Cervera de 1359, es parla de 8 focs (entre 24-32 habitants), els mateixos que consten al fogatge de 1360-1365. Uns anys després, el fogatge de 1378 atribueix a Mas de Flix sols 5 focs (15-20 habitants). A partir d'aquí no disposo de més dades pel que fa a les persones que habitaven d'aquest poblament. Es pot observar, això sí, que amb el pas dels anys el nombre va anar minvant, i possiblement aquesta fos la causa que finalment perdés el seu estatus municipal (el qual pressumptament encara conservaria quan Barcelona adquirí la baronia, ja que, com s'ha esmentat més amunt, el nom de Mas de Flix apareix en la documentació).

Mas de Flix no fou un cas únic a la comarca de la Ribera d'Ebre, van haver-hi altres nuclis habitats que aconseguiren assolir la categoria de municipi a partir de la consegüent carta de població, però que perderen aquesta condició al pas dels anys. Gandesola, suposadament a prop de Benissanet, i amb carta de poblament de 1248, fou una d'aquestes poblacions. Un altre nucli habitat amb carta de poblament (1237) fou Gorrapte, el terme del qual actualment estaria ubicat a dins del de Vinebre; l'existència d'aquest mateix topònim -serra de les Gorraptes- al territori vinebrà és el que ens ho indicaria. Gorrapte sembla que fou destruït a finals del segle XIII, arran les lluites que mantingueren els templers (senyors d'aquest lloc) i els Entença de Móra.

Un capítol apart mereix un altre d'aquests pobles efímers, Berrús, pel que sembla el que gaudí durant més temps de la condició de municipi. El territori de Berrús va pertànyer primer a la comanda templera d'Ascó, i a finals del segle XIII, a la recent creada comanda de Riba-roja; serà durant el breu període de domini dels templers de Riba-roja quan Berrús assolirà la carta de poblament, el 1294. Curiosament, durant aquest període aquesta població apareix també als documents anomenada Castellblanc, i així figura en la carta de poblament, per a més endavant recuperar el nom de Berrús. Amb la desaparició de l'orde del Temple als inicis del segle XIV, les seues possessions a Catalunya passen a màns de l'orde de l'Hospital. La comanda de Riba-roja és dissolta, per la qual cosa Berrús torna a dependre del comanador (hospitaler en aquest cas) d'Ascó. A la segona meitat del segle XV és creada la comanda de Vilalba, la qual inclourà Vilalba, la Fatarella, Riba-roja i Berrús. Fins al segle XVIII, Berrús va estar poblat (el 1719 es coneix que comptava amb 23 habitants). Del 1757 es coneix un acta de presa de possessió del nou comanador de Vilalba, durant el qual nomena i rep l'homenatge del batlle de la població; aquest detall ens indica que l'indret seguia conservant la seua condició de municipi. Més endavant, però, es diu que al 1806 no hi vivia ningú. El terme finalment seria integrat a Riba-roja. De l'antic poblat sols es conserva l'església de Santa Magdalena de Berrús (l'ermita de Berrús), la qual, arran la construcció de la presa de Riba-roja, seria desmuntada i traslladada a la seua ubicació actual.

-------------------------------------------

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

BIARNÈS i BIARNÈS, Carmel, La implantació de l'orde del Temple a la Ribera d'Ebre (1148-1210), CERE, Flix, 1986

CABRÉ i MONTSERRAT, Dolors, Berrús. 25 anys. La Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Riba-roja d'Ebre, CERE, Flix, 1993

ESPINALT y GARCÍA, Bernardo, Atlante español o descripción general de todo el Reyno de España, Madrid, 1793

FERRER i MALLOL, M. Teresa, "La població d'Alcarràs, Montagut, Sarroca, Llardecans, Flix i la Palma, dominis dels Santcliment, el 1386", a Estudis d'història i documents dels arxius de protocols, núm. XX (2002)

MUÑOZ HERNÁNDEZ, Pere, "Efmèrides medievals flixanques", Bloc de Pere, Flix, 2009, http://blogdepere.blogspot.com/2009/01/efemrides-medievals-flixanques-2009.html

MUÑOZ i SEBASTIÀ, Joan-Hilari, "Les parròquies de la Ribera d'Ebre, segons la visita pastoral de l'any 1638", a Miscel·lània del CERE, núm. 16 (2003)

RIUS BOVÉ, Xavier, "Flix al segle XVII", a La Veu de Flix, núm. 282 (2003)

SERRANO DAURA, Josep, "Berrús, la presa de possessió senyorial del lloc, l'any 1757", a Miscel·lània del CERE, núm. 11 (1997)

SERRANO DAURA, Josep, Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX). Comandes de Miravet, d'Orta, d'Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d'Enteça, Fundació Noguera, Barcelona, 2000 (2 volums).

VENTURA BENAIGES, Joan-Salvador, i VILELLA, Ramon, La Ribera d'Ebre, Editorial Mediterrània, Barcelona, 1996

8 comentaris:

francesc de castellví ha dit...

Desconeixia el nom de Gandesola però suposo que deu fer referència al municipi de les Salvaterres, que fou incorporat a Benissanet durant el període 1832-1842 (igual que Berrús a Riba-roja) i que ocupava la que actualment és la part alta del terme de Benissanet, tocant a Gandesa i Corbera. Incloïa l'actual partida de les Salvaterres i la de la Vall de la Torre (anomenada així per la torre templera que encara s'hi conserva).
Aquest procés va començar força abans tal i com es desprèn de l'existència d'un informe datat de 1813 -fet des de Móra d'Ebre- i que es conserva a l'arxiu Històric de la Diputació de Tarragona sobre les petites jurisdiccions de Costumà (avui Benifallet), l'Arram (avui Xerta), les Camposines, Berrús i les Salvaterres.
Aquesta informació l'he tret de l'imprescindible "Història del mapa municipal de Catalunya" de Jesús Burgueño i Ferran Lasso de La Vega, editat per la Generalitat de Catalunya (2002).

Jaume Masip Llop ha dit...

Molt interessant aquest tema, encara que no sé si era municipi, faltaria Camposines i un altre de Flix, que ara no recordo on ho he llegit,però ho buscaré, que es deia Deesa o Desa, si no recordo malament diuen que estava cap a la serra de la Fatarella.

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Les Camposines també va tindre carta de poblament, el 1208, però al segle XIX acabaria agregant-se a la Fatarella (cosa que, en centrar-me en el territori actual de la Ribera, ha fet que no mencioni aquest poblat). Quant a Deesa o Dessa de Flix -així he trobat escrit aquest nom- tampoc l'he citat, encara que no hagués estat de més; tu, Jaume, creus recordar que estava ubicada cap a la Serra de la Fatarella; pel topònim, jo crec més aviat que es tracta de la Devesa, i que fins i tot podria ser una altra denominació de Mas de Flix. Francesc, pel que fa a Gandesola, sols he vist citat aquest topònim una vegada, i com tu dius, segurament sigui una altra denominació de les Salvaterres. Gràcies a tots dos pels vostres comentaris i aclariments.

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Amplio i aclareixo alguns aspectes de la nota anterior. Sembla ser que Gandesola, efectivament, correspont a les Salvaterres (o Salvaterra); alguns autors així ho constaten com he pogut esbrinar a través de la xarxa. Pel que fa a Dessa de Flix, he localitzat la cita on es fa menció, i contra el que afirmava, sembla ser que el territori d'aquest indret es trobava entre Ascó, Riba-roja i la Fatarella; el text a què faig referència és una cita que inclou Josep Serrano Daura a "Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova" (p. 88, nota 232).

Jaume Masip Llop ha dit...

Molt interessant això de Dessa, amés sona a octogessa, bé què més voldríem eh?
Per una altra part,posso el següent comentari aquí perqué m'havia perdut uns comentaris a un missatge del mes de maig que he llegit avui i és un tema que m'interessa, es sobre els diferents Flix i sobre la seua etimologia i, igual que en Joan Galcerà, a mi tampoc em convenç lo de Flexus, sobre tot perquè els altres Flix, inclos un alp, dels Alps, de Suïssa, es diu literalment així, Flix. Una possibilitat a estudiar seria Fleix, hi ha pobles amb aquest nom al sud de França i al País Valencià i ves per on, es com antigament, en molt llocs, s'anomenava el Freixe...

Joan Galcerà ha dit...

Tal com diu el Jaume Masip, hi han altres Flix, com per exemple, el Flix de Sant Martí de Tous (L'Anoia), Flixborough a Anglaterra, Flixecourt a França, el castell de Flixbourg a Alsacia, etc,.... El alp de suïssa que es diu Flix, de ben segur que és una derivació llatina de FLYSCH. Aquesta és una paraula molt antiga d'origen alemany que ve de flyschen, es a dir, deslliçament. Un efecte geològic que degut al deslliçament de terres ha creat una sedimentació acumulada de millons d'anys. A mi em fa pensar en el deslliçament de terres de la montanya del castell nou i la riquesa de sedimentació a la falda del riu Ebre (a la boca Bovera).

Unknown ha dit...

Hola Josep Antoni, excusa que m'introdueixi així al teu blog, que, d'altra banda, em sembla molt bé, la veritat. Solament que en veure que parleu del Mas de Flix, si t'és d'interès, vaig publicar la seva “Carta de poblament del lloc del Mas de Flix (1345), a la Baronia de Flix, a l'antiga Vegueria de Lleida i Pallars”, el 1998, a Ilerda/Humanitats (Lleida).
Hi ha també Gorrapte, avui a Vinebre. I els llocs que depenien de Garcia, de Tivissa, etc.
Una abraçada, i endavant,
Josep Serrano

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Moltes gràcies Josep pel teu comentari i aportació. Conec l'article de què em parles, ja que en vas lliurar una còpia al CERE quan jo n'era secretari. Veuràs que faig referència a l'entrada a dos treballs teus. Si no cito l'article sobre la carta de poblament de Flix és perquè no vaig consultar-lo quan vaig redactar aquest escrit, cosa que sí vaig fer amb els altres dos treballs. Cal felicitar-te també a tu per totes les nombroses aportacions que has fet sobre l'estudi del nostre territori.