DE HEYDRICH AL BAPHOMET

Aquestes últimes setmanes he dedicat a llegir-me els llibres Heydrich i les agents del Saló Kitty i El Baphomet i la taula esmaragda, les dos novel·les publicades de l'amic Miquel Esteve, de Móra la Nova. Amb aquestes dos obres i en poc més d'un any, assolia els dos principals premis literaris que es convoquen a la nostra comarca: a l'agost de 2007 es feia amb el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, de Vinebre, i al maig de l'any següent amb el Premi de Narrativa Vila d'Ascó. Una i altra tenen un esquema similar, amb històries paral·leles que es desenvolupen en anys i èpoques diferents. Però, mentre que a Heydrich i les agents del Saló Kitty hi ha sols hi ha dos trames diferents, a El Baphomet i la taula esmaragda l'acció es complica en existir diverses històries. Amb tot, hi ha sempre un element que vincula les narracions en cada cas.

A Heydrich i les agents del Saló Kitty, una de les històries gira a l'entorn de la sinistra figura de Reinhard Heydrich, un dels principals dirigents de l'Alemanya nazi i el principal responsable de l'organització de l'anomenada Solució Final, és a dir, el pla per a l'extermini dels jueus. L'altra narració transcorreix durant els primers anys d'aquest nou segle XXI, en una residència de gent gran. El nexe comú entre totes dos trames narratives és el Saló Kitty, un prostíbul de luxe de Berlín que Heydrich, com a cap dels serveis secrets, utilitzà per extreure informació confidencial a personatges de rellevància, per a la qual cosa es reclutaren i ensinistraren a diverses prostitutes perquè actuessin com a agents d'espionatge.

El Baphomet i la taula esmaragda, com indicava més amunt, té una trama més complexa. L'acció de les diverses narracions tenen lloc al segle XIV, el XIX el XX i començaments del XXI, on els templers, els carlistes, els maçons i els jesuïtes malden per aconseguir i custodiar el Baphomet, un misteriós receptacle que conserva en el seu interior un important secret alquímic. La trama, en les seues diverses èpoques, es veu enterbolida per un seguit de cruels assassinats. Importants personatges de la Història desfilen al llarg de tota la novel·la: l'últim comanador templer del Castell de Miravet, Ramon de Saguàrdia; el dirigent carlista, Ramon Cabrera; el cap del govern espanyol, el liberal i maçó comte de Toreno, i el seu ministre Mendizábal; el general alemany Erich Ludendorff, l'escriptor John Keats, etc.

En els dos llibres, Miquel Esteve aconsegueix crear la tensió necessària al final de cada capítol per tal de captar l'atenció i la curiositat del lector, incitant-lo a seguir fins a la fi de tot el relat. Un altre tret, i molt destacable, és l'esforç que ha esmerçat l'autor en documentar-se per a l'elaboració acurada de les dos novel·les, aportant gran nombre de detalls dels diferents personatges i les diverses èpoques que es reflecteixen en la narració.

Miquel Esteve ha assolit una bona enlairada en el camp literari amb aquestes dos obres, que l'han consagrat com un membre més de la ja àmplia nòmima d'autors riberencs. Si almenys alguna de les dos novel·les cauen en les vostres mans, si encara no ho heu no dubteu en submergir-vos en la seua lectura.