És del tot previst que l'atenció mediàtica de demà diumenge estarà centrada en el que passi a Arenys de Munt, amb el referèndum per la independència i la infamant manifestació de la Falange, amb les respectives resolucions judicials pel mig. A l'espera de quina sigui l'evolució dels esdeveniments, està clar que hem estat espectadors una vegada més de la democràcia encotillada (per no dir estreta de mires), que a hores d'ara encara impera a la societat espanyola. Quan en altres estats civilitzats (el Regne Unit amb Escòcia, o Canadà, amb Quebec) parlar de la idependència d'un territori és una qüestió que si bé pot generar debats acalorats, aquests es produeixen obertament amb tota normalitat i naturalitat, com pot produir-se arran de qualsevol altra qüestió política que sigui motiu de discrepància, no passa així a les Espanyes. Plantejar la secessió d'un territori és un tema tabú, i quan el tema surt a la palestra, hi ha un esquinçament general de vestidures al mateix temps que s'aferren i corren a treure el santcristo gros de la Constitució, argumentant que allò no contemplat a la llei suprema entra dins de la il·legalitat i el delicte. El fet que encara perduri aquesta mentalitat tan restrictiva en el si de determinades formacions i líders polítics, de què la seua resposta a determinats assumptes que els incomoden sigui l'amenaça en lloc del diàleg, és una mostra de la manca de maduresa democràtica que encara hi ha latent en gran part de la classe política de l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada