diumenge, 6 de setembre de 2009

IMPRESSIONS BABÈLIQUES

Confesso que abans en dos ocasions durant aquest estiu havia iniciat la lectura d'Impremta Babel. Però en ambdós casos altres circumstàncies se m'acabaren d'imposar, obligant-me a deixar de llegir-la. De fet, quan m'enfronto amb un llibre, intento ser-li el més fidel possible i si per una determinada causa he d'abandonar la seua lectura més de dos dies seguits, mal em pesi, prefereixo començar-lo de nou quan disposi d'una nova oportunitat. Així que vaig decidir-me per gaudir-ne durant les vacances. No vaig errar en la decisió ja que no solament vaig comptar amb el temps d'oci que et permet el període vacacional, sinó que pel mig hi hagué la magnífica i brillant presentació que féu Albert Guiu, un bon preludi per encarar novament -i sense desafortunades interrupcions- aquesta preciosa i genial novel·la d'Andreu Carranza.

Impremta Babel és una al·legoria de la paraula impresa, de la seua història, de la seua força, de la seua importància en l'esdevenidor de la Humanitat des que aparegué per la seua potencialitat en la difusió del pensament i que ha estat capaç de superar les més punyents adversitats al llarg dels temps. Al·legoria personificada en la figura del personatge principal de la trama, Pol Albión, el lligam del qual amb el món de la impremta li obrirà la llum de la seua trajectòria i experiència vital, de la mateixa manera que també és a punt de ser testimoni de l'inici de la fi de l'ús paper imprès, de les acaballes de l'era Gutemberg.

El cos principal de l'argument està dedicat a la infantesa i l'adolescència de Pol Albión, període crucial que marcarà la vida del personatge, marcat per la incògnita latent del seu origen, de saber qui eren els seus pares. No obstant, voldria destacar d'aquesta part de la novel·la el lloc on trascorreix l'acció, un poble de l'Ebre català. Si bé Andreu Carranza ens revela al final que s'inspirà en el seu Ascó natal, amb les descripcions que fa de la població, dels seus carrers, dels seus edificis, dels diversos personatges, dels paisatges del riu, de les anècdotes d'infantesa i adolèscència, etc., a més d'un i a més d'una que siguin de les terres ebrenques els resulta força familiar, fins i tot veient reflectides les seues pròpies vivències. Per aquesta circumstància i les diverses històries que es narren al llarg del text, ens desperten tot un ventall d'emocions que passen per l'alegria, la tristesa, la indignació i l'admiració.

Una obra al·legòrica per tot allò que vol simbolitzar. Una obra propera, perquè està basada en fets i escenaris reals, i per totes les emocions que ens transmet. Una obra mestra d'un dels grans escriptors del nostre territori, Andreu Carranza.