dimecres, 27 de gener de 2010

RESPONSABILITATS ENCOMANADES


Tenia gairebé enllestit el text d'una nova entrada on feia crítica sobre el procediment que s'ha seguit -encara no finalitzat, cal recordar-ho- per a escollir la població que ha d'acollir l'MTC i que la responsabilitat que li hauria de pertocar a l'Estat en tot el procés. Però finalment m'he decantat per reproduir l'editorial que avui ha publicat el diari El Punt que, a grans trets, subscric i ve a expressar allò que jo volia manifestar a través del meu escrit.

Les conseqüències incòmodes del desemparament d'un territori

L'Ajuntament d'Ascó s'ha hagut d'enfrontar tot sol a una decisió de país. I ho ha fet decidint just el contrari del que, segons sembla, vol el país. El problema, però, no és de l'Ajuntament d'Ascó, sinó d'un Estat que no ha sabut o no ha volgut encetar un incòmode debat sobre quin ha de ser el futur energètic i quin paper ha de jugar en aquest marc l'energia nuclear.

Fa anys que tothom sap que els residus nuclears espanyols que hi ha a França han de tornar. També és sabut que les actuals piscines quedaran saturades, i per això la necessitat de construir l'MTC no els agafa de sorpresa. Però malgrat tenir clars calendaris i terminis, els polítics no s'han atrevit a obrir un debat serè i raonable que aporti solucions i marqui fulls de ruta, més enllà de la mera construcció d'un magatzem nuclear.

És cert que el Parlament català va aprovar una resolució que deixava clar que Catalunya no el volia. Però dir «no» al magatzem nuclear és tan fàcil com rendible, electoralment parlant. Perquè ni Ascó en concret, ni la Ribera d'Ebre en general, es mereixen un simple «no» sense alternativa. El consistori asconenc, que des de fa anys s'alimenta dels impostos que paga la nuclear, ha vist en el cementiri una alternativa de futur fàcil ja que, ara com ara, ningú li garanteix cap inversió similar. I, malgrat que no agradi, és aquesta manca d'alternativa la que els dóna legitimitat per prendre la decisió. Els polítics catalans tornen a fer tard i si, tal com estan predicant aquests dies, no volen els residus nuclears a Catalunya, han d'anar més enllà de declaracions buides o fotografies darrere la pancarta. No és correcte deixar desemparat durant anys un territori per després qüestionar-li l'autonomia municipal.

Sols vull afegir un apunt final. Des de l'Estat s'ha dit que per a l'MTC s'ha pres com a model l'existent a Holanda. Potser també hagués valgut la pena que haguessin pres com a exemple el procediment per a escollir el lloc adient, procediment per al qual van invertir una anys durant els quals s'obrí un ampli debat.

3 comentaris:

Marià Hierro ha dit...

La veritat és que els nostres polítics no toquen bola. Voten una cosa a Madrid i una altra a Catalunya. I passen la patata calenta a un municipi de poc més de mil habitants.
N'hi ha per llogar-hi cadires!
Salut

Anònim ha dit...

Marià veig que començes a veure lo que es la politica

Ramir ha dit...

se m'acut que deu haver-hi una llei que permeti que al teu poble, i parlo de Flix, no s'hi pugui instal.lar un cementiri nuclear a menys de x km, sense la teva autorització. o que el tren carregat de plutoni no passi per les vies del teu poble mentre tu dorms. això si que és greu...