dimecres, 7 d’abril de 2010

REMENANT LA BRUTÍCIA

En l'entrada anterior feia crítica de les pintades aparegudes en els blocs de pisos de la plaça de la Pau contra el cementiri nuclear. Em reitero en l'opinió de què tot i compartir el contingut del missatge, no em sembla correcte ni ètic la realització d'aquests tipus de pintades, i menys en edificis i espais de propietat privada. Em consta que als veïns afectats (alguns fins i tot contraris a l'MTC) no els féu gens de gràcia trobar-se una de les façanes embrutades d'aquella manera. Al poc d'escriure aquella entrada, vaig assabentar-me i posteriorment vaig poder veure que en altres indrets del nostre poble també s'havien realitzat les mateixes pintades, tant en espais públics com privats, i fins it tot sembla ser que en altres pobles propers en van aparèixer.

Feta i consumada aquesta empastifada, algú va voler arrodonir-la encara més. Amb ànims de reciclar i reconvertir el contingut de les pintades, va dedicar-se a esmenar el "NO" afegint-hi la corresponent capa de pintura (que no l'acaba de tapar del tot), de tal manera que ara ens trobem amb el missatge contrari, favorable al cementiri. Per a mi no ha fet altra cosa que remenar la brutícia, deixant-ho encara més impresentable. I per cert, tot s'ha de dir, el nostre amic (o amiga, a saber) no va arribar a esmenar totes les pintades, doncs encara en resta una de ben visible proclamant el seu no al cementiri.

(L'amic Ramir ha escrit una entrada també comentant les pintades esmenades; tot i no compartir alguna de les seues expressions, us passo l'enllaç, http://setesentit.blogspot.com/2010/04/la-cucut-de-flix.html)

2 comentaris:

Marià Hierro ha dit...

Llàstima que sectors pro-MTC que han criticat les pintades, ara callen. I que consti que no m'han agradat les pintades ni abans ni ara.
Salut

Jesús Escribano ha dit...

Josep Antoni, estoy totalmente de acuerdo contigo. Desde el principio hasta el final de tu escrito.
Saludos,
Jesús