dijous, 23 d’agost de 2007

NAVEGAR PEL RIU

M'agrada anar amb vaixell i sempre que he pogut, no he deixat perdre l'ocasió. Per mar ho fet en diverses vegades i circumstàncies i amb molts tipus de vaixells i enginys: des del simplot patinet de platja (ja en fa d'anys d'això!), fins a una embarcació de pescadors, una barca esportiva a vela, amb lanxes, amb catamarans, golondrines i ferries, i creuers (en un d'aquests, al llarg d'una setmana sencera). Impressiona la immensitat del mar. Impressiona veure's voltat tot d'aigua sense veure-hi cap límit. Impressiona veure com t'apropes al destí. Impressionen els paisatges de la costa vistos des de dins del mar. Asseguro que en gaudeixo plenament d'aquestes ocasionals sortides que m'han dut per la Mediterrània bàsicament, però també per l'Adriàtic, l'Egeu i l'Atlàntic i de les quals en guardo un bon i agradable record.
He parlat de recorreguts marítims, és a dir, una cosa que tot i el gaudiment, respon a quelcom llunyà, que poc té a veure amb el meu dia a dia, amb allò que estic acostumat a conviure. Però també he navegat pel riu, i per l'Ebre exclusivament. Vaig començar a fer-ho tard, ho de reconèixer, però des de llavors han anat sovintejant les oportunitats, siguin moments puntuals, siguin viatges de més llarga durada. També en totes les ocasions, ho he fet amb embarcacions diferents, i, així mateix, en diferents trams del riu en cada ocasió: amb sengles embarcacions turístiques pel pantà de Riba-roja i el tram Amposta-Delta; amb una muleta (moguda amb motor) de Miravet a Xerta; amb canoa des de Riba-roja fins a Flix (gairebé a tocar la presa); i fins fa poc, encara que fou un assumpte molt puntual, amb lanxa pel Riu de Baix. Certament és poquíssim el que fet fins ara, i no té perdó que entre els trams recorreguts me'n falti un de tan emblemàtic com el nostre meandre.

Malgrat tot, puc assegurar una cosa: si bé en general els recorreguts realitzats han estat fets per indrets coneguts, ni molt menys és el mateix contemplar les mateixes vistes i paisatges des d'algunes de les vores que des del mig del riu. Cada cop que ho he fet, m'ha impactat veure indrets i construccions que m'eren familiars, però se'm van aparèixer d'una altra manera en divisar-los des del riu, descobrint aspectes que difícilment es poden apreciar des d'una altra perspectiva. Especialment recordo la impressió que em van causar els castells de Miravet i de Flix: imponents a dalt del cim on estan ubicats, un entèn encara més el domini visual que disposaven els seus antics moradors, el control i la vigilància que exercien en el recorregut de l'Ebre que dominaven. També impacta navegar i trobar-se envoltat per les vores plenes de vegetació en punts on no hi ha cap vestigi de presència humana. I com no, un altre dels atractius és poder veure la fauna del nostre riu, aus sobretot. En aquest cas, el fet més anecdòtic que vaig poder contemplar va ser un grup de voltors sobrevolant el pantà de Riba-roja. I tantes i tantes coses que en tots aquests recorreguts realitzats que he vist i que m'han sorprès i que no pararia de descriure.

Qui ho hagi fet alguna vegada o més, sap molt bé del que estic parlant. I qui no hagi encara navegat pel riu, pel nostre Ebre, li recomano que ho faci. Gaudirà d'una experiència que de ben segur no se'n penedirà d'haver-la viscut.