RECORDANT ELS GERMANS JOSEP I SANTI MULET

Hi ha moments que no voldries que arribessin mai, i sobretot aquells que suposen la desaparició d'algú a qui aprecies. És colpidor quan es tracta d'un ésser proper a tu: un familiar, un amic molt proper... Però també ho és quan són persones amb les qui, malgrat no tenir una relació estreta, sigui perquè en un determinat moment hi has tingut una vinculació especial, sigui per la circumstància com s'ha produït la seua desaparició, la notícia de la seua mort et causa una sensació d'abatiment i tristor. Aquest sentiment és el que vaig experimentar el passat mes de febrer quan vaig assabentar-me del decés dels dos germans Mulet, Josep i Santi, de forma tan sobtada i seguida.

Tots dos germans van tindre molt punts en comú durant la seua trajectòria vital. Un i altre des de molt aviat van estar vinculats al món musical de Flix. Josep ja fou integrant de formacions musicals abans de la guerra civil, i també en continuar formant part després del conflicte. Al 1949, formaren part ambdós de l'efímera Agrupación Coral de Educación y Descanso. Santi fou membre de grups musicals juvenils que es constituïren durant aquells mateixos anys. I el 1952, trobem novament als dos germans formant part del grup de joves flixencs que constituí l'Orfeó de Flix, entitat en la qual assolirien, tan un com l'altre, tasques de direcció coral i també la presidència de la junta directiva de l'entitat. Josep i Santi foren membres a més de la banda La Unió Musical.

Josep Mulet també exercí la tasca docent dins la música. Fou professor a la primera escola de música que es creà a Flix als anys seixanta, i més tard, quan l'any 1981 es creà l'actual escola, també hi impartí classes durant els primers anys de la seua existència. Santi també projectà les seues inquietuds musicals més enllà de les entitats del poble. Se'l va poder veure més d'una vegada dirigint els cants de la missa major com molts recordaran, i també el petit grup de cantors que participen en la processó de Les Creus. Però la fita més important on va particpar fou en la construcció de l'orgue de l'església de Flix, juntament amb els altres nou flixencs que, un cop assolida la prejubilació, van voler dedicar part del seu temps lliure recent adquirit a la consecució d'aquesta meritòria obra (el Grup de l'Orgue, com ells mateixos es van batejar). Santi, a més, va deixar escrit un Diari de l'orgue, on deixà constància de diversos detalls de com es va realitzar la construcció d'aquest instrument inaugurat l'any 2000.

De caràcter discret, no obstant això ja hem vist que van tindre un paper molt actiu en el món musical de Flix. Però també van participar en altres entitats i institucions del poble. Josep Mulet fou regidor del consistori flixenc entre els anys 1949 i 1955 i durant molt de temps exercí el càrrec de dipositari de l'Ajuntament. Per la seua part, Santi fou membre de l'Associació de Pares de Família, i, de profundes creences religioses (igual que Josep), també formà part del Consell Pastoral de la Parròquia de Flix. Si ja fèiem més amunt referència a la seua participació en la processó de Les Creus, dins d'aquesta manifestació religiosa Santi també s'encarregà durant molts anys d'escollir les persones que havien de llegir les estacions del Via Crucis (i dirigia a més els cants que s'hi intercalaven entre estació i estació).

Quan vaig començar a l'Orfeó de Flix l'any 1983, amb qui vaig mantindre més contacte inicialment fou amb Santi Mulet, per la raó que vaig entrar a formar part de la mateixa corda on cantava ell (barítons i baixos). Josep, per la seua banda, cantava amb els tenors. Llavors Santi era sots-director de l'Orfeó, però al marge actuava com un autèntic cap de corda respecte als barítons i els baixos. De fet, els assajos parcials d'aquests els dirigia ell, de la mateixa manera que en els assajos generals corregia o ajudava als qui no anàvem bé. Es pot dir que si barítons i baixos no creàvem, musicalment parlant, massa problemes era en gran part gràcies a l'esforç i al suport de Santi. Les pauses durant els assajos així com altres ocasions en què vaig poder conversar amb Santi Mulet, em van permetre conèixer una persona culta i dotada al mateix temps també d'un sentit de l'humor irònic.

Amb Josep Mulet m'hi vaig relacionar d'una forma més fluïda més tard. No fou per circumstàncies lligades a la música en aquest cas, sinó a causa d'una particularitat lligada al seu caràcter meticulós i ordenat: comptava amb un dels arxius personals més importants de Flix, amb gran quantitat i diversitat de documents, tots ells classificats i organitzats. Més d'una vegada vaig haver de sol·licitar-li que em deixés consultar alguns dels documents que tan curosament guardava, i dels quals ell no va posar cap obstacle en cedir-me'ls. Al marge, per vincles entre famílies, també més d'un cop vam coincidir en la mateixa taula en el dinar de Dilluns de Pasqua.

Per qüestions diferents, tan Josep com Santi van haver d'abandonar la seua vida activa i intensa en relació amb l'Orfeó. L'avançada edat de Josep i el fet d'haver-se quedat vidu, comportaren que finalment anés a viure amb la seua filla, Montse, a Tarragona. Santi, per la seua banda, contragué una malaltia que paulatinament l'obligà a allunyar-se de l'activitat de l'Orfeó.

Un dia, al treball, Dolors Corbella em comunicava que Josep Mulet havia de ser operat i que no es donava massa esperances perquè ho superés, donada la seua avançada edat. Malauradament, així va ser. Un dia o dos després d'assabentar-m'ho, la mateixa Dolors em comunicava el decés de Josep. Com es recordarà, morí a la matinada del passat 20 de febrer. A pesar de ser un fet que es veia a venir, la notícia em commocionà profundament. Al dia següent, juntament amb els altres companys de l'Orfeó de Flix, participàvem en la missa funeral celebrada al migdia. Al cap de dol hi figuraven tots els familiars més directes, excepte Santi, a qui, com ens vam assabentar, justament aquell mateix dia se li havia de practicar una operació. A mitja tarda d'aquella trista jornada, un cop vaig acabar de treballar, me'n vaig anar a l'escola de música a fer pràctiques de piano. En arribar, els comentaris amb els professors i altres persones que vaig trobar-me, indubtablement van girar a l'entorn de la desaparció de Josep, la seua persona i la llàstima que ens havia produït el seu decés. Després, ja un cop davant del piano, al cap d'una estona de pràctica sonà el mòbil. Em trucava Ramon Sabaté, president de l'Orfeó de Flix, comunicant-me la mort de Santi Mulet. Al començament, confós, pensava que m'estava parlant de Josep i em preguntava al mateix temps "i què em ve a dir aquest ara si ja ho sé prou?". Però Ramon -que suposo que va captar el meu estat- ho reiterà: "No ho has entès bé: s'ha mort Santi Mulet!". No vaig poder continuar amb les pràctiques.