Gairebé tota la premsa s'ha fet ressò de la notícia lamentable sobre que a la justícia espanyola hi ha prop de 270.000 sentències penals sense executar i que dins d'aquest nombre, el territori que encapçala aquest trist ranking és Catalunya, amb 56.000. Remarco que les xifres es refereixen a casos penals, perquè aquí caldria afegir també altres assumptes que entren dins d'altres àmbits (civil, mercantil, social, contenciós-administratiu...) que resten pendents de les pertinents resolucions judicials i/o la seua execució. Entre les causes que s'atribueixen a aquest retard i colapse, es coincideix en la manca d'informatització de l'administració de justícia i els seus procediments, la manca de personal i la poca preparació de gran part d'aquest. En aquest darrer punt s'insisteix en què moltes de les places estan cobertes per interins amb poca experiència i els continus canvis de destinació.
En tot el que he llegit, però, no s'anomena una altra de les qüestions com el de la carrincloneria que caracteritza en general la forma de procedir de l'administració de justícia. Sí que es cert que al capdavall hi ha la idea de voler garantir els drets de tothom i que tot plegat resti ben definit i provat, però hi ha ocasions en què els procediments i determinades normes resulten ja no sols excessius, sinó obsolets i ridículs. A més que si no es canvia aquest sistema, de poc servirà la informàtica. Com s'ha demostrat en altres organitzacions, l'aplicació de les noves tecnologies ha resultat contraproduent, ja que l'únic que s'ha fet és utilitzar les nous mitjans per donar suport a les velles estructures, en lloc d'aprofitar les noves possibilitats que ofereix la informàtica per crear nous sistemes de treball i de circulació de la informació.
Per un altre costat, una altra de lloses que pesa força és l'organització de l'administració de justícia. Persisteixen encara diversos òrgans que avui en dia no té sentit la seua existència, com és el cas dels jutjats de pau. En altres èpoques, quan les comunicacions eren més dificultoses, l'existència del jutge de pau garantia que cada municipi comptés amb un representant de l'administració de justícia, al marge de les poblacions que eren caps de partit judicial. Que es mantingui aquesta figura actualment és en molts aspectes, absurd. Primer, perquè a l'actualitat les competències dels jutges de pau són mínimes. I, en segon lloc, es manté encara la norma que per accedir a aquest càrrec sols cal saber llegir i escriure quan resulta que, tot i les mínimes competències, aquestes inclouen determinats casos de judicis de faltes, per a la determinació dels quals amb el fet de llegir i escriure no n'hi ha prou. A més, com pot ser que poblacions que en determinats moments acullen un gran nombre de persones, com el cas de Salou. amb gran nombre d'incidents i delictes comesos, tinguin un jutge pau, si fa no fa, amb les mateixes característiques i competència, pel que fa d'un poble com Vinebre per posar un cas a l'altre extrem.
És veritat que el jutjat de Salou compta amb personal professional de l'administració de justícia, com altres municipis que es troben amb una situació semblant i no són cap de partit. Però de la mateixa manera que es donen aquests casos, i també els de les anomenades agrupacions de secretaries de pau (quan diversos municipis comparteixen el servei d'un mateix secretari, professional de la justícia), no es podria fer quelcom semblant amb els jutges de pau i simplicar aquest sistema? Es possibilitaria que aquests càrrecs fossin assumits per professionals la mateix temps que també podrien assumir determinades competències de l'àmbit penal dels jutjats de cap de partit. Pel que fa a l'aspecte financer, caldria fer el pertinent estudi. Actualment un jutge de pau té una assignació que li proporciona l'administració de justícia que ronda els 60 euros mensuals nets. Cal pensar que això és el que cobren tots els jutges de pau de les poblacions que no són caps de partit (la grandíssima majoria!). No seria millor simplicar aquest sistema, reduir el nombre, i crear llocs millor i justificadament remunerats i ocupats per persones més formades i professionals?
També, com ja vaig fer referència en una altra ocasió, no estaria de més adscriure la competència del registre civil als ajuntaments, amb la qual cosa tots els procediments derivats d'aquest àmbit en principi restarien fora de l'administració de justícia, ajudant a alleugerir l'exercici de les seues funcions.
Solucions i propostes poden haver-ne i moltes. Però hi ha l'altra rèmora que caracteritza la justícia i és el seu extremat conservadorisme (no en sentit polític, sinó de mentalitat i formes). Mentrestant, les situació és la que hi ha, amb 270.000 a l'Estat espanyol sense que s'apliqui la seua resolució, i amb els riscos que pot comportar (malauradament, com el tan reiterat cas de la nena Mari Luz). I el simpàtic del ministre Bermejo afirmant que no hi ha colapse...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada