REGATES AL RIU

Sens dubte, un dels actes més emblemàtics de la nostra Festa Major és la Festa del Riu, i dins d'aquesta, la cursa de pontones. No se sap ben bé quan va iniciar-se aquesta regata tradicional. Es parla que el seu origen ve de les competicions espontànies que feien les tripulacions dels llaüts a començaments del segle XX. No obstant, tenim constància gràfica de què ja protagonitzaven la Festa Major cap allà els anys trenta de la passada centúria. No han canviat poques coses d'aquelles primeres curses (les corrides de pontones, com es deia llavors) a les que se celebren ara.

Primerament, els protagonistes. A les primeres regates sols hi participaven llaguters i entre les diverses tripulacions hi havia una rivalitat sobretot de caire professional. A les actuals, són aficionats els que hi participen amb l'objectiu de practicar i mantindre aquesta competició tradicional i amb un esperit més esportiu. Un altra característica que ha canviat és que al començament els membres de les tripulacions eren tote del mateix poble, i, posteriorment, després de la Guerra Civil, es feren les primeres competicions amb embarcacions d'indrets diferents, cosa que es manté. També un altre fet és que abans en una mateixa regata podien participar pontones amb nombres de rems diferents (quatre, sis, vuit...), mentre que aquesta xifra s'ha acabat estabilitzant en quatre. I moltes més coses que han anat evolucionat amb el pas del temps.

Fa uns anys, el 1994 vaig estar entrevistant a persones que formaven o havien format part de tripulacions de pontones de Flix. Al marge de tots els detalls que em van informar sobre les regates, una de les coses en què gairebé van coincidir tots ells és que malgrat la il·lusió que els suposava ser partíceps d'aquesta activitat, trobaven que era molt d'esforç el que s'invertia per als entrenaments, per després haver de concórrer sols a tres regates (les de Flix, Móra d'Ebre i Móra la Nova). També creien que seria positiu per als tripulants de Flix que es creés un club nàutic per tal d'aunar esforços i poder projectar-se més enllà de les competicions tradicionals. Una altra mancança que destacaren a més era la no existència d'un reglament de les regates, cosa que donava peu més d'una vegada a situacions d'incertesa (i fins i tot, grotesques) sobre els resultats quan no hi havia un guanyador clar, entre altres assumptes. En el decurs dels anys que han passat després d'aquelles manifestacions, aquesta situació s'ha capgirat totalment. Al cap d'un any, el 1995, es constituïa l'actual Club Nàutic de Flix. Deu anys després, el 2004, es redactava un reglament a nivell comarcal per a les regates tradicionals de pontones. I d'uns anys cap aquí, veiem als remers de Flix participant ja no sols a les curses de les festes majors, sinó també en altres tipus de competicions i proves: baixades pel riu Ebre, la Lliga Catalana de Llaguts, les Regates de Muletes de les Terres de l'Ebre, etc.

Es podria afirmar que aquests nous canvis han comportat un allunyament de l'essència de les primeres regates, sobretot pel que fa a la seua espontaneïtat i el seu caràcter més tradicional, (existència d'un reglament, participació en competicions oficials amb altres tipus d'embarcacions, etc.). Però s'ha de pensar que estem en altres temps i al cap i a la fi aquesta evolució lògica permet que es mantingui el lligam amb el passat, com a testimoni d'un dels llegats de l'antiga navegació fluvial. I tot gràcies al tenaç treball de tots aquells membres de les tripulacions que s'han anat succeint al llarg del temps.