dijous, 12 de juliol de 2007

VÍKINGS A L'EBRE?

El víkings van protagonitzar part de les anomenades segones invasions, que van tindre lloc a Europa entre els segles VIII i XI. Procedents dels països escandinaus, van assolar les costes europees, des del mar Bàltic fins la Mediterrània Occidental, i les Illes Britàniques, duent a terme també una penetració per terra pels territoris de les actuals Rússia i Ucraïna. Les conseqüències d'aquests atacs i invasions van ser prou importants. Per un costat, davant el perill que representaven, van provocar que es consolidés el sistema feudal a Europa Occidental. Per un altre, van ser fonamentals per a l'afermament, la creació i el desenvolupament de determinats regnes, com Anglaterra, el primer regne rus a Kíev i el regne de Nàpols-Sicília.

La Península Ibèrica no en restà al marge dels atacs dels víkings. Gairebé tot el litoral peninsular i les Illes Balears en foren víctimes. Entre altres, el 844, Cadis va patir l'acció d'aquests guerrers del nord. Posteriorment a aquest atac, van remuntar el Guadalquivir fins a Sevilla, saquejant la ciutat, on després serien derrotats per les tropes de l'emir Abd al-Rahman II. Apart de la costa andalusa, altres zones que patiren les incursions dels víkings van ser Astúries, Galícia, Portugal, les Balears... i l'Ebre.

Hi ha qui dubta de la fiabilitat de com s'ha interpretat aquest episodi a partir de fonts escrites en àrab. Segons aquestes, sembla ser que l'any 859 un estol de naus vikingues va entrar per l'Ebre des de la desembocadura. Navegant riu amunt, van entrar després en un dels seus afluents, l'Aragon i posteriorment, a l'Arga. Ja en terres navarreses, van arribar a conquerir Pamplona on van fer pres al rei de Navarra García I Íñiguez, a qui van alliberar després d'aconseguir un bon rescat. Si fa no fa, és això el que s'explica al respecte en tots els textos que he pogut copsar. De vestigis d'aquesta incursió per l'Ebre no n'he sentit parlar mai, ni tampoc no n'he llegit res. L'única cosa, com a curiositat, és una hipòtesi suggerida en un article sobre embarcacions de l'Ebre (García-Delgado, 1994), on s'exposava que tècnics de museus de països escandinaus els cridà l'atenció el nostre llaüt de riu, pel que fa a estructura i aparells, que els semblà una tipologia molt semblant a les naus dels seus territoris. Els llaüts de l'Ebre una derivació dels temibles drakkars víkings? Em sembla una mica forçat, però a saber. El que sí podem donar per segur és que, de ser cert aquest episodi, els habitants de llavors de les actuals Terres de l'Ebre no van restar indiferents al pas dels guerrers escandinaus i amb tota probabilitat les poblacions de les vores del riu van haver de patir atacs.
Seria un bon exercici d'imaginació pensar com hagués pogut ser aquest pas dels víkings pel nostre territori ebrenc, pels nostres pobles. Un bon argument per algú que en vulgui fer una recreació literària al seu voltant. Això sí, que es tingui en compte sobretot un detall: malgrat la imatge més popularitzada i estesa, aquests ferotges guerrers nòrdics mai no van dur cascos amb banyes!

1 comentari:

Ferran Lagarda Mata ha dit...

Per si algú vol aprofundir sobre el tema, té el llibre:
LAGARDA MATA, Ferran (2008). Víkings a Menorca. Les Ràtzies dels “homes del Nord” a les Balears. Zaragoza: 2008.
92 Pàgines amb 15 Il·lustracions en B/N i color. Idioma: Català. PVP: 15,00 €
ISBN: 9788496810013