EL CONFLICTE ETERN

Aquests últims dies de l'any i en plenes festes nadalenques, altre cop les notícies internacionals han estat protagonitzades pel conflicte entre l'estat d'Israel i els palestins (les milícies de Hamas, més concretament en aquesta ocasió). Certament, com se sap, l'alto el foc entre les parts fou trencat per Hamas amb el llançament de míssils contra el territori israelià. La resposta de l'exèrcit d'Israel, com se sap, ha estat contundent i desproporcionada, amb un massiu bombardeig contra els milicians islamistes palestins establerts a Gaza, causant-los gran nombre de baixes; no obstant, com sempre passa, hi ha civils entre els morts (i entre ells, els més innocents dels innocents, com són els infants). Si bé la xifra no ha estat tan elevada, també hi hagut víctimes mortals civils entre els israelians a causa dels bombardejos de Hamas. Durant aquests dies s'han multiplicat les iniciatives de diversos estats i organismes internacionals per aturar aquest nou enfrontament, però ara per ara i atenent les últimes notícies, el govern israelià no accepta cap treva i continuarà amb els atacs, preveient-se, com han reflectit els diversos mitjans, que pot haver-hi una invasió de Gaza per unitats militars de terra del poderós exèrcit d'Israel.

Amnistia Internacional ha organitzat una campanya de recollida d'adhesions per tal d'enviar correus al ministre de defensa israelià, Ehud Barak, suplicant-li que s'aturin els atacs contra Gaza, sobretot pels efectes devastadors que en sofreix la població civil. És del tot probable que la iniciativa, malgrat que pugui reunir milers i milers de signatures, no tingui l'efecte desitjat. No obstant no està de més fer expressiu i palès que, ja no sols els estats, sinó ciutadans de diversos estats, rebutgen qualsevol mena de recurs a la força de la forma contundent com ho està duent a terme l'estat d'Israel (sense oblidar la responsabilitat de Hamas en tot l'afer).

A la vespra de Cap d'Any m'hagués agradat escriure un altre tipus d'entrada al bloc. Desitgem que durant l'any que comença pugui resoldre's aquest i altres conflictes que romanen latents arreu del Món. Essent realista, sé que és molt demanar, però mai estarà de més i no hauríem de defallir en demanar la pau.

LA CAPELLA SIXTINA I LA PEDRERA DE FLIX

Sembla ser que pedres procedents de la pedrera de la Boca Bovera-Riu de la Cana de Flix van ser utilitzades per construir els basaments i els soterranis de la Capella Sixtina. Aquesta dada fou coneguda després de la descoberta d'un document localitzat durant els treballs d'organització de l'Arxiu Diocesà de Tortosa. Sota el títol De lapidibus Flixis (Les pedres de Flix), s'aplega tot un expedient relligat amb més de dos-cents fulls manuscrits, en llatí, on hi ha una acurada descripció de la pedrera, de les qualitats de la pedra que s'hi extreia, la relació de mestres picapedrers que participaren en els treballs, els sistemes de transport (s'utilitzava una mena de grans aumadies fins al port de Tortosa, on es passava el carregament a embarcacions marítimes), fins a llistes de la pedra que es transportà, descripcions d'alguns problemes sorgits (aturada del transport pels estiatges, enfonsament i naufragis d'aumadies, etc.), en definitiva, el document ens aporta amb minuciositat gran nombre de detalls d'aquesta activitat que es desenvolupà a finals dels segle XV. La Capella Sixtina fou construïda entre els anys 1471 i 1484. El contingut del document trobat a Tortosa està datat entre 1472 i 1478. Ens informa així mateix que el bisbe tortosí fou l'encarregat de controlar la producció i el transport de la pedra, i que el prior de l'església de Flix actuava com a delegat episcopal en aquest afer, comptant amb la col·laboració del batlle flixenc per a qüestions de seguretat. El document també deixa constància de la visita efectuada per l'arquitecte de la Capella Sixtina, Giovannino de Dolci per conèixer in situ la qualitat de la pedra de Flix, qui en donà el vist-i-plau per a la seua utilització.

Tot i que el document encara no ha estat totalment traduït (cosa que fa pensar que encara podria aportar moltes més sorpreses), s'ha comunicat la seua existència a un dels principals especialistes sobre l'estudi de la Capella Sixtina, el prevere Carlo della Porta. Segons s'ha sabut, aquesta descoberta ha permès a della Porta poder finalment descobrir el significat d'una marca que hi havia a les pedres dels soterranis de la capella, amb les inicials IFMF, les quals segons l'estudiós podrien significar "In Flixe me fecit" (Em van fer a Flix). "És cert que a la mateixa Itàlia hi ha llocs amb topònims que comencen amb "f" i que talment disposen de pedreres; però la pedra que s'hi troba no respon al tipus que hi ha als basaments i els soterranis de la Capella Sixtina. En canvi, les característiques sí coincideixen plenament amb les de Flix, si hem de fer cas a les descripcions del document descobert", ha manifestat Carlo della Porta.

A l'espera de que finalitzi la traducció total i la seua publicació, avancem una part del contingut del documents, a la qual podreu accedir a través d'aquest enllaç.

SANT JOSEP, L'ASE, EL BOU I ELS TRES MAGS D'ORIENT

Des fa unes setmanes vaig llegint el llibre Els evangelis apòcrifs, del teòleg i doctor en Ciències Bíbliques Armand Puig. L'estructura d'aquesta obra obra em permet anar tractant-lo de forma esporàdica, sense que això suposi perdre el fil del seu contingut. Editat per Proa i publicat a inicis d'aquest 2008, el llibre fa una anàlisi dels anomenats evangelis apòcrifs, aquells textos escrits durant els primers segles d'existència del cristianisme i que l'Església no reconegué com a font per conèixer el missatge de Jesucrist tret dels anomenats evangelis canònics (els de Marc, Mateu, Lluc i Joan). No obstant, dins de tot aquest conglomerat de textos que comprenen els apòcrifs, n'hi ha alguns, que malgrat tot, el seu contingut no contradiu la doctrina cristiana. És més, alguns aporten dades sobre la biografia de Jesús que no apareixen en els canònics. De fet, el mateix Armand Puig els té en compte en la biografia que escrigué sobre Jesús de Natzaret, com ja vaig fer referència en una entrada anterior. L'autor, val a dir-ho, distingeix entre aquests evangelis apòcrifs que, tot i no haver estat reconeguts com a canònics, el seu contingut no contradiu el cristianisme, i els anomenats evangelis gnòstics, pertanyents a una branca herètica i que al seu moment foren rebutjats i condemnats. Armand Puig ha dedicat el volum publicat als primers, i més endavant també en publicarà un segon dedicat als evangelis gnòstics (entre els quals hi ha l'Evangeli de Judes, centre de polèmica fa dos anys).

Amb tot, els evangelis apòcrifs van tenir la seua importància dins la història del cristianisme. Els primers autors cristians, sobretot, els tingueren en compte, i també en èpoques posteriors han estat utilitzats com a font. Però més enllà d'aquesta influència sobre la doctrina, també han incidit en altres àmbits. Alguns dels seus passatges han inspirat no poques obres figuratives de l'art medieval i també de grans artistes del Renaixement i del Barroc.

Però on han incidit i de forma també profunda és en moltes tradicions i costums populars. I és sobretot en el cicle nadalenc on hi ha fortament arrelats elements procedents dels evangelis apòcrifs, que els trobem tant en els pessebres, a les lletres de les nadales i en altres tradicions com la dels pastorets. Així, el bou i l'ase (o la mula) que acompanyen la sagrada família al naixement, procedeixen dels apòcrifs. Tanmateix passa amb l'episodi en què floreix la vara de Sant Josep, assenyalant-lo com a futur espòs de Maria. I pel que fa als mags d'Orient, si bé en alguns dels canònics se'n fa referència, no es diu res del seu nombre, cosa que sí s'indica en els apòcrifs, almenys a l'anomenat Evangeli dels Hebreus, on es diu que eren tres aportant-nos així mateix el seu nom: Melcus (Melcior), Caspar (Gaspar) i Fadizarda (Baltasar).

Són precisament els tres mags -reis- d'Orient els que protagonitzen la nadala que seguidament transcric, la qual em serveix per felicitar el Nadal.

Tres Reis d’Orient tres bons camarades,

tenen gran consell una matinada,

-”Heu d’anar a Betlem” Els hi diu l’Etern Pare.

Marxen de matí en trencar l’albada;

quan són de camí,l’estrella els guiava;

Quan son a Betlem l’estrella s’els para.

Troben sant Josep I la Verge santa:

-”On aneu senyors?,On aneu doncs ara?”

-"A adorar a Jesús fill de l’Etern Pare."

-”Si voleu entrar, prodreu adorar-lo.”

Un li porta encens, or i mirra els altres.

L’estrella del cel, els il·luminava.

BON NADAL!!

ELS NAZIS I LA GUERRA CIVIL

El Magazine dominical de La Vanguardia d'aquest diumenge publicava un interessant reportatge signat pels periodistes Eduardo Martín de Pozuelo i Jordi Finestres, "Los nazis alentaron a Franco". L'article, que s'ha basat en fonts documentals d'arxius procedents d'Amsterdam i dels Estats Units, intenta demostrar que la implicació de l'Alemanya nazi en l'organització del cop d'estat militar que donar pas a la Guerra Civil fou molt més profunda del que fins ara s'havia suposat. És més, com expressa el títol del reportatge, n'estigueren al darrere de forma significativa. L'escrit se centra sobretot en la figura de Hans Hellermann, un dirigent nazi afincat a Barcelona, qui, sota una empresa tapadora, s'encarregà d'establir els contactes amb els conspiradors contra la Segona República i teixir les relacions entre aquests i els diversos representants territorials del partit nazi a l'estat Espanyol. Hellermann viatjà a Berlín l'abril de 1936 per tal d'entrevistar-se amb Heinrich Himmler, cap suprem de la policia alemanya qui li donà les instruccions pertinents. L'article continua dient que "De vuelta a Barcelona, Hellermann ordenó a los principales jefes nazis de las secciones locales de España que acudieran a visitarle con el fin de transmitirles las órdenes de Berlín. [...]. Los documentos desclasificados consultados en Holanda, Alemania y Estados Unidos constatan que durante las semanas previas al alzamiento hubo frecuentes encuentros de estos nazis con falangistas y carlistas en varias ciudades españolas. De hecho, consta que dos mil quinientos hombres perfectamente disciplinados, estaban listos para el día de la rebelión, según se desprende de los documentos alemanes procedentes de la falsa empresa de Hellermann en Barcelona que están archivados en Amsterdam."

Així mateix,sorprèn una dada aportada per aquest treball: l'interès dels nazis per Espanya es començà a fer efectiu el 1930, un any en què ni aquests havien assolit encara el poder a Alemanya ni s'havia proclamat la Segona República a l'estat peninsular. No obstant, un cop instal·lats al govern, serà un objectiu dels nazis l'enderrocament del règim republicà espanyol, formant part tot plegat del seu projecte de nazificació d'Europa. De fet, durant l'anomenat Bienni Negre, el període durant el qual governaren les forces dretanes dins la Segona República, mantingueren bones relacions amb les autoritats espanyoles i aplaudiren la dura repressió que l'exèrcit va portar a terme contra la revolta d'Astúries de 1934, tal com s'expressa en el treball de Martín de Pozuelo i Finestres.

No es diu res si l'objectiu dels dos autors de l'article s'acaba amb aquest escrit o si hi ha intenció d'un treball molt més ampli, ja que és un tema que dóna molt de sí. I tenint en compte l'existència d'aquest teixit format per caps locals nazis a diverses poblacions del territori espanyol, podria ser que aquests tentacles conspiratius arribessin a Flix que, com ja és conegut, comptava amb una important presència de població alemanya en aquella època.